Segürament que si féssim una enquesta a jugadors i aficionats del futbol, preguntant com els hi agradaria que fos el derbi que juga el seu equip, hi hauria vàries respostes, però probablement moltes d’elles les podríem agrupar en dos grups. El primer inclouria aquells que voldrien que el seu equip golegés a l’etern rival, i el segon, les resposte que preferirien guanyar amb més emoció, amb un gol d’aquells que es recorden al cap del temps.Doncs d’aquest segon tipus de resposta va ser el partit de dissabte contra el Mont-roig. Un partit intens, amb molta gent a la grada i sobretot, moltíssima emoció des dels primers minuts. El partit prometia des d’un bon principi, un Montbrió – Mont-roig feia anys que no es jugava a Montrbrió i el contundent resultat de la primera volta segürament va motivar als visitants.
Després d’uns minuts inicials amb força disputa, el Mont-roig va aconseguir avançar-se al marcador, però poc després, el Jordi Anguera, una altre vegada de falta, empataria el partit marcant un gol per tota l’escaire, sens dubte en va treure les terenyines. Però aquest resultat duraria poc, ja que el Xavi Anguera marcaria de nou per part del Mont-roig després d’un corner. La polèmica del partit, arribaria amb el segon gol del Montbrió quan l’àrbitre va xiular penal després d’unes mans de la defensa local. El Pitarch el va transformar posant de nou l’empat al marcador. No havíem arribat al minut 30 de partit i ja s’havien marcat 4 gols, la tarda prometia.
La segona part va començar amb més domini local i fruit d’això arribaria el moment d’èxtasis de la tarda. El Toni Aragonès va controlar una pilota a la frontal de l’àrea del Mont-roig i amb un fort “xut xec” aconseguia marcar el tercer gol pel Montbrió, podíem recollir el fruit després de tants entrenaments. El mateix Toni ena ha dit que, “si he de triar un moment de la temporada per marcar un gol, seria aquest.” Tots els jugadors locals van córrer a abraçar-lo fent pinya donant a entendre la importància del moment. Minuts més tard, el Montbrió hagúes pogut sentenciar el partit amb una bona jugada del Sales, però l’àrbitre no va veure penal en l’entrada del porter, va ser l’únic de tot el camp. A partir d’aquí el Mont-roig va apretar de valent penjant continuament pilotes a l’àrea però el resultat ja no es va moure.
El 3 a 2 final resumeix el partit, amb l’emoció d’un derbi fins al xiulet final. Destacar també el bon ambient que es va viure a les grades i també dins el terreny de joc. Partits com aquest fan gran el futbol dels pobles, un futbol allunyat dels que estem acostumats a veure pels mitjans de comunicación. Ens quedem amb una frase que es va dir al vestidor local abans de començar el partit, “penseu que tant el Puyol com el Messi, per molt bons que siguin, mai podran jugar un Montrbió – Mont-roig”.Podeu veure més fotos del derbi a l'apartat ÀLBUM.