Foto del penalti llançat per Prats en l'últim minut del partit i que suposava el gol de la victòria pel Montbrió
Dissabte començava la segona volta en la qual ens visitava l'Alcover, un equip que no ens va tractar gens bé al seu camp i que ens va acabar derrotant per 4 gols a 1, a més a més de deixar lesionats a Rudi i a Alfons. Aquests factors sumats a que la setmana anterior haviem caiguts derrotats de manera injusta davant del Maspujols, feien que l'equip tingués moltes ganes de desplegar un bon joc i d'aconseguir una victòria que ens reconduís a la bona ratxa que portàvem.
Tot i que l'equip va sortir amb la mentalitat de guanyar, molt aviat es va començar a veure que no seria el dia del Montbrió. L'equip no aconseguia trobar l'equilibri ni la posició en el terreny de joc, no aconseguia fer tres passades seguides i perdia la pilota de seguida. Això va fer que l'Alcover, que no jugava gens bé tampoc, es comencés a créixer i a creure que podia treure alguna cosa positiva del partit. Poc a poc els visitants s'anaven apropant a la porteria del CEM cada vegada amb més perill, fins que en un xut des de fora l'àrea, els visitants van aconseguir sorprendre a Marc i fer pujar el 0 a 1 que ens deixava bocabadats a tots. Poc després el CEM va tenir la millor oportunitat del partit en un remat d'Antoni que va anar a parar a la creueta quan tothom cantava gol i Òscar Sales no va aconseguir fer entrar el rebot.
A partir d'allí vam intentar reaccionar, però no hi havai manera, a més de sumar-li l'extranya manera que tenia el senyor col·legiat d'arbitrar, algunes de les decisions del qual ens van perjudicar bastant. Un gol anulat a Rudi per possible fora de joc primer, i un gol anulat totalment injust a Òscar Rofes en una sacada de córner tret pel Joan per una suposada falta dins de l'àrea que només va veure ell.
Això va fer que el Montbrió es descentrés una mica, i es va arribar a la mitja part amb la sensació que s'estava jugant un dels pitjors partits de la temporada.
A la segona part el CEM va decidir posar-se les piles i anar a pel partit, i així va ser, tot i que també va influir l'entrada de Jordi Prats, que amb dolències a l'esquena s'havia quedat a la banqueta. Desgraciadament, l'equip el va necessitar i no va poder reposar tot el que hauria hagut de fer-ho. Tot i això, el del Quijote es va posar l'equip a l'esquena i als 2 minuts de la segona part va aconseguir penetrar dins l'àrea conduint la pilota i anant-se'n de tres defensors i establir la igualada en el marcador, resultat que ja era més just.
A partir d'aquí, el CEM es va apoderar totalment del partit, i l'Alcover només es limitava a tirar pilotades amunt. Tot i el domini, el Montbrió no aconseguia generar ocasions de perill i el temps anava passant, cosa que feia impacientar els locals, que necessitaven la victòria per no perdre llocs a la classificació. A partir d'un cert moment, l'àrbitre va tornar a tenir ganes de ser protagonista, i va començar a fer coses rares. Una targeta a Domènech per sacar una falta i que un defensor es posés al mig (mai havíem vist res semblant), després una targeta encara no se sap si a Rudi o a Prats per sacar ràpid una falta pitada dins l'àrea la qual va fer repetir perquè segons ell només ELL té el poder de decidir quan se saca la falta i quan no.
Però ves per on, en l'última jugada del partit, en una sacada de falta posada dins l'àrea, el senyor col·legiat va veure unes clamoroses mans d'un defensa de l'Alcover i va pitar penal. ELs jugadors de l'Alcover, davant de l'evidència quasi que no van protestar, i Jordi Prats va transformar el penal. Però no content, l'àrbitre va tornar a fer de les seves i va fer repetir el penal dient que havíem entrat a l'àrea, tot i que no ens va saber dir qui havia sigut. Prats va llençar el penal per segona vegada i el va tornar a fer entrar, i aquest cop si, el gol pujava al marcador. Al cap d'un minut, l'àrbitre xiulava el final del partit i el CEM s'emportava tres punts que potser per joc no es va acabar de merèixer. Hem de fer autocrítica i reconèixer el mal partit que vam fer i seguir treballant perquè això no torni a passar. I esperem que es millori aquesta setmana mateix, en la qual ens espera el Porrera al seu camp, un terreny de joc molt difícil per jugar en el qual l'any passat vam caure derrotats per 5 a 2. Esperem que això no torni a passar i aconseguim endur-nos la victòria. Ara més que mai, 1, 2, 3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!
P.D. Tal com la setmana passada es va lamentar des d'aquesta pàgina l'incident de la graderia, aquesta setmana volem felicitar a la grada jove pel seu comportament, en el qual van animar en tot moment a l'equip de forma cívica. La veritat és que cada setmana que passa ens agrada més el suport incondicional que rebem i ja comencem a estar acostumats a les vuvuzeles i els tambors. Gràcies a tots els que ens apoieu!