El CEM comença el 2011 aconseguint una important victòria a casa de la Pobla de Mafumet, un dels camps més difícils de la categoria. L'equip va oferir un gran joc i va demostrar que tot i la parada nadalenca, no ha perdut la forma, aconseguint dominar a un dels equips més forts de la categoria.
El partit de dissabte semblava a priori un partit molt complicat, ja que l'equip es desplaçava a un dels camps més difícils de la categoria contra el 3er classificat, després de 3 setmanes d'inactivitat per les festes nadalenques. Tot i això, els homes de Joan Enric havien entrenat dur durant la setmana per tal d'aconseguir un bon resultat en el primer partit d'aquest 2011.
El partit va començar amb molta igualtat, on els dos equips es mesuraven les forces i es tantejaven mútuament. Tot i això, el CEM va ser el primer que va agafar el domini del partit i va començar a tenir la possessió de la pilota i a controlar-la còmodament. El joc es concentrava al mig del camp, on el CEM tocava i tocava intentant elaborar jugades de perill. Als 10 minuts de joc, en una jugada assajada en un sac de banda, el Magí va donar la pilota a Prats dins a l'àrea, i quan aquest va intentar fer un barret, el defensa va desviar la pilota amb la mà. L'àrbitre, que era al davant, no va dubtar ni un instant i va assenyalar el penal. L'encarregat de xutar va ser el mateix Prats, el qual en primera instància va aconseguir marcar. Però l'àrbitre, entenent que dos jugadors del CEM havien entrat abans d'hora a l'àrea, va fer repetir el penal. Prats va tornar a xutar-lo pel mateix lloc ajustada al pal i aquest cop si el gol pujava al marcador i feia justícia al que s'estava veient al terreny de joc.
A partir d'aquí, el CEM va fer segurament la millor primera part des que ha començat la temporada i va tenir contra les cordes a la Pobla, que tot i això, va posar a prova al porter Marc en més d'una ocasió, tot i que aquest es va mostrar molt segur en tot moment i no va permetre cap mena d'ensurt. Amb aquest resultat es va arribar al descans.
A la segona part, l'equip va sortir conscienciat que s'hauria de treballar molt per aguantar el resultat i aconseguir emportar-se els 3 punts d'un camp tant difícil. I tal com es preveia, la Pobla va sortir molt forta només començar i va tenir contra les cordes al nostre equip durant els deu primers minuts. Per sort, el CEM va aconseguir aguantar l'embestida local i poc a poc va anar recuperant el control del partit. Però aquest control es va perdre al minut 20, ja que Domènech, en una jugada on havia sigut objecte d'una entrada molt dura, va ser expulsat per insultar al jugador rival. Aquesta inferioritat numèrica va fer que el Montbrió hagués de renunciar a la davantera i dedicar-se a defensar i a aguantar el resultat fins al final.
El nostre equip no estava disposat a cedir en cap moment i va aguantar les embestides amb molta casta, fins que els locals, amb l'impotència de veure que no podien aconseguir l'empat, es van dedicar a donar més cops que a jugar, i així va ser com en menys de 5 minuts es van quedar amb nou jugadors per expulsió. Això va fer que el CEM tingués una mica més d'aire, tot i que fins al final es va haver de patir de valent per aconseguir la victòria. Al sentir el xiulet final, l'alegria es va apoderar dels jugadors visitants coneixedors de que la victòria que s'acabava d'aconseguir era la recompensa a un gran partit i el fruit del treball que s'està duent a terme des de que va començar la temporada.
Al finalitzar la jornada i amb els diferents resultats, el Montbrió ha aconseguit situar-se 4rt a la classificació a un punt del 3er i a 7 del líder, el Maspujols, de moment el millor equip amb diferència, el qual ens visita la setmana que ve en el que serà segurament un dels partits més emocionants i complicats des de que s'ha començat la temporada. Si es continua treballant igual, segur que l'equip farà el possible per aconseguir un resultat positiu que el continui fent escalar posicions a la classificació. Esperem una gran assistència aquesta setmana perquè des de la grada també es visqui un gran partit. Tots junts tenim més força. 1, 2, 3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!