Després de 3 partits consecutius sense conèixer la victòria, el CEM es retroba en un molt bon partit on sentencia a la primera part. La veritat és que trobàvem a faltar el bon joc dels verd-i-negres i les ganes i la il·lusió amb què es va començar la pretemporada. Esperem que sigui l'inici d'una sèrie de bons resultats.
Dissabte a la tarda es presentava una ocasió inmillorable per intentar trencar la mala ratxa en la qual s'havia submergit l'equip en els últims partits. Davant es presentava l'Almoster, penúltim classificat i sense haver puntuat fora de casa en tota la lliga. Tot i això, els locals no se n'enfiaven gens d'un equip el qual ens té acostumats a donar-nos disgustos, sobretot al seu camp.
Però aquesta setmana no seria així, ja que el Montbrió va sortir enxufat des del minut zero. I és que al minut 1 amb 40 segons els locals ja havien aconseguit el primer gol del partit. Sales, com ens té acostumats, recollia una pilota i marxava en velocitat per la banda. Després de regatejar un contrari, va veure com Narcís feia una vertiginosa vertical i li cedia la pilota, el qual va recollir dins de l'àrea i amb un fort xut creuat batia el porter. Gran gol i inmillorable forma de començar un partit.
El CEM es trobava molt còmode en el terreny de joc i va seguir disfrutant del futbol i fruit d'això, als 20 minuts va arribar el segon gol. Òscar Rofes, que jugava de segon punta, recollia una pilota a la frontal de l'àrea i s'endinsava cap al lateral. Al punt de penal hi tenia al Narcís, que esperava la centrada. Però el jove riudecanyenc, en una jugada preciosa, va demostrar-nos la seva enorme qualitat amb els peus fruit dels anys i panys que s'ha passat jugant a futbol sala allà a la pista del cole de Riudecanyes. Així que en un pam de terreny, i emulant al gran Iniesta, va fer una croqueta a la línia de fons i va aconseguir fer la passada de la mort, que Narcís, enxufadíssim, va tornar a colar al fons de les malles. Gran jugada, gran Narcís enratxat i tranquilitat per seguir jugant.
El CEM gaudia de bones ocasions i volia deixar vist per sentencia el partit. I no va tardar gaire en fer-ho.
En una falta al vértex esquerra de l'àrea, Joan s'estrenava amb el CEM col·locant un potent xut amb efecte que sorprenia el porter i entrava pel primer pal. D'aquesta manera Joan demostrava l'enorme qualitat que l'equip espera d'ell i deixava clar que en un futur serà la peça clau i el motor d'aquest equip. Al cap de poc, s'arribava a la mitja part.
La segona no va tenir gaire història. L'Almoster no generava gens de perill i el CEM controlava bé el partit. Alguna ocasió es va tenir per ampliar el marcador però aquest ja no es va moure, i es va arribar així a la fi d'un partit sense més història però que per fi deixava els 3 punts a la butxaca. S'ha de dir que els locals s'estan mostrant intractables a casa, on només han patit una derrota i tots els demés punts s'han sumat de 3 en 3, llàstima que quan juguen fora és una altra història. Esperem que això sigui l'inici d'una ratxa de bons resultats. Visca el CEM!
El pròxim partit serpa el diumenge dia 7 de febrer a les 12 del matí al camp del Cambrils, contra el Vilafortuny. Us hi esperem a tots!