Dissabte de derbis en el món del futbol. Al vespre, ens esperava un Barça Espanyol d'allò més interessant, però abans, a les 4 de la tarda al Municipal de Montbrió, n'hi havia un altre encara molt més emocionant, un Montbrió-Montroig que prometia. Els del poble veí venien amb ganes de guanyar per primera vegada al CEM, i el Montbrió havia de guanyar per seguir aspirant als llocs de dalt. Gran partit al final amb victòria més que merescuda per part dels locals.
Un Montbrió contra Montroig sempre és sinònim de tensió, gols i rivalitat, i aquest dissabte tothom estava segur que el partit no seria pas un mar en calma, sinó tot el contrari. El Miquel va estar recordant i treballant tota la setmana amb la idea que el Montroig només tenia ganes de guanyar-nos a nosaltres, que el seu últim lloc a la classificació encara seria un motiu més de motivació i que seria un dels partits més difícils que tindríem fins ara. I no es va equivocar pas.
El partit va començar amb un joc travat al mig del camp però amb un CEM millor posicionat i intentant crear jugades de perill, però la veritat és que no s'aconseguia arribar amb gens de claredat a la porteria rival. Tot va canviar en una jugada aïllada en la qual l'Anguera intentava treure la pilota controlada desde darrere i era objecte de falta. L'àrbitre, que no va tenir un bon dia, no la va xiular i va deixar seguir el joc, i els visitants no ho van desaprofitar i en la centrada de la mort s'avançaven en el marcador. De nou els fantasmes de la derrota es feien visibles al Municipal, però aquest cop el CEM va mantenir la calma i lluny d'enfonsar-se es va llançar a empatar el partit. Després d'algunes jugades de perill, en una gran contra, Sales agafava la pilota fora de l'àrea i marxant en velocitat de tres defenses va finalitzar-ho amb un gran xut que va entrar com una exhalació dins la porteria, finalitzant una gran jugada i retrobant-se per fi amb el gol. Aquesta diana va donar molta moral al CEM, que al cap de poc se n'anava cap als vestuaris amb la idea que la victòria estava a prop.
A la segona part, els verd-i-negres van sortir a per totes conscients que la nombrosa afició que havia baixat al Municipal es mereixia una victòria contra l'etern rival. I així va ser com al minut 4 de la represa, en una preciosa jugada al primer toc, el Toni passava la pilota al Joan, i aquest la obria a Òscar Rofes a la banda, que molt llest i al primer toc la deixava a l'aire a la frontal de l'àrea perquè Rudi rematés de cap i sorprengués al porter amb una vaselina que no va poguer aturar. Aquest gol va omplir de moral i satisfacció al CEM, que veia com el partit es posava de cara. Però al contrari de fer que la victòria semblés més fàcil, els locals es van relaxar i van començar a cedir molt terreny al Montroig, que cada vegada arribava amb més perill a l'àrea defensada per Rolando. I en una jugada d'aquestes, els visitants treien de banda cap a dins l'àrea i en una sèria de rebots la pilota arribava al segon pal on un del Montroig rematava tot sol i establia l'empat. Aquesta diana va fer molt de mal als locals, i veien com la victòria es podia escapar una altra setmana. A més a més, diversos jugadors del CEM van començar a sofrir molèsties físiques i Miquel va haver de fer alguns canvis i reajustar l'equip.
El partit anava avançant i no hi havia cap símptoma de que l'equip pogués aconseguir el gol de la victòria. Però en aquesta vida diuen que la fe mou muntanyes, i en una gran sacada de Rolando, Rudi aconseguia marxar del seu marcador i realitzava una centrada dins l'àrea que va anar massa alta per Joan, que l'esperava al punt de penal. Però arribat directament des de la Patagònia, el Narcís va sortir del no res amb una gran velocitat al segon pal i va empalar la pilota amb l'esquerra, la qual va agafar una velocitat endiablada i va entrar com una bola de canó per l'altre pal. El gol va fer embogir el Municipal i va omplir d'alegria els jugadors, que aquesta vegada si veien que els punts es quedarien a casa. El mateix resultat de l'any passat, amb un gran gol per finalitzar la remuntada i dos membres d'una mateixa família que s'estan convertint en autèntics especialistes en aquesta mena de gols. Gran tarda, gran partit i gran resultat que dónen una enorme moral i confiança al nostre equip, que la setmana que ve juga al camp d'un dels més forts de la categoria, les Borges.
Al finalitzar el partit, Narcís, l'heroi del partit, i rodejat de nombroses fans que l'aclaparaven demanant autògrafs i fins i tot alguna demanant-li una cita romàntica ens comentava que: "És un gran resultat que fa justícia al que s'ha vist al terreny de joc. Guanyar al Montroig sempre és gratificant, i si a més és en un partit tan emocionant com aquest encara molt més. Personalment estic molt content d'haver marcat aquest gol i el primer d'aquesta temporada. La veritat és que a Argentina vaig passar alguns dies per Rosario i alguns membres de la família Messi em van ensenyar algunes lliçons per perfeccionar la meva tècnica. A més a més, tants dies en aquell país m'ha fet contagiar de la guapura argentina . Si no us sap greu, ara hauria de tenir temps per les meves fans, ja que es mereixen una miqueta d'atenció, a veure si alguna pica"
El pròxim partit serà el diumenge dia 20 a les 4 de la tarda al municipal de les Borges del Camp. Esperem una nombrosa afició ja que és un partit molt important. Visca el CEM!!!