Tres derrotes en els últims tres partits. Aquest és el trist balanç del nostre equip, que al resultat advers del camp de la Pastoreta s'ajunten el mal partit a casa contra la Selva, fallant 3 penaltis, i el mal joc ofert al camp del Marina, on mai va tenir possibilitats de treure un resultat positiu. O canvia l'actitud i la dinàmica de l'equip, o tota esperança s'esvaïrà tot just haver començat la lliga.
En els dos últims partits de lliga, el CEM ha sigut un equip irreconeixible el qual ha donat una imatge molt dolenta, sense saber jugar ni donar dues passades seguides a la pilota. La cosa està complicada.
Dissabte de fa dues setmanes, el Montbrió sortia amb la obligació d'oblidar ràpidament l'ensopegada al camp de la Pastoreta guanyant a la Selva, un altre dels equips de la part alta. Tot i sortir motivats, molt aviat es van tòrcer les coses, ja que al minut 6 de la primera part, en un embolic dins de l'àrea, la Selva es va avançar. Tot i això, els locals van seguir intentar jugar a futbol i crear ocasions, però aquestes no arribaven. I llavors va ser quan va arribar el moment fatídic del partit. En el minut 20, l'àrbitre va assenyalar penal a favor del Montbrió, però els locals no el van saber aprofitar i el van fallar. Al cap de 10 minuts, la Selva va tornar a cometre penal. L'àrbitre el va fer xutar fins a 3 vegades, ja que els defenses dels visitants entraven tota l'estona dins l'àrea, però en cap d'aquestes el CEM va saber perforar la porteria.
A la segona part, el Montbrió va intentar empatar el partit, però no era el seu dia, i no aconseguia trenar cap jugada. En aquestes que l'àrbitre va xiular penal a favor de la Selva, però també el van fallar. El partit va seguir desenvolupant-se i els visitants van aconseguir augmentar la diferència amb una bona vaselina que deixava el partit vist per sentència. Tot i això, el Montbrió encara va tornar a disposar d'un penal a favor, però el va tornar a fallar, demostrant que o bé no teniem el dia, o bé que s'ha d'entrenar molt els llançament des dels 11 metres. Vaja, un partit per oblidar.
I el dissabte següent, la mateixa història. El Montbrió visitava el camp del Marina encara quart a la classificació i sabent que si guanyava s'acostaria de nou als llocs privilegiats de la lliga. Però ben aviat es va veure que alguna cosa passa en aquest equip, alguna cosa ha canviat i l'actitud no és la mateixa. A l'escalfament ja es notava que alguna cosa no rutllava, que no s'estava concentrat per un partit de futbol. I només entrar al camp així es va demostrar. De seguida els locals es van fer amb el control del partit i el Montbrió va ser un titella a les seves mans. Sense fer absolutament res, a la mitja part ja perdíem per 2 a 0 i amb la visió de que havíem llençat el partit a la brossa. De res van servir els ànims a la mitja part. Es va tornar a sortir adormits i sense jugar a res, i ens van fer el tercer. Només llavors, i potser perquè a alguns jugadors encara els queda orgull i no els agrada anar a fer el ridícul pels camps, el CEM va despertar i va començar a donar petits detalls del joc que ens va demostrar a principis de temporada. L'Anguera va xutar 3 o 4 faltes seguides amb molt de perill, on fins i tot una es va estavellar a la creueta. Més tard, Rudi disposaria d'un xut des de la frontal de l'àrea que es va tornar a estavellar al pal i d'un intent de vaselina que el porter va saber aturar molt bé. Tot i aquestes últimes ocasions, el marcador no es va moure i va finalitzar el parit donant un sensació molt fluixa d'equip modest.
Si no canvia la dinàmica i l'actitud d'aquest equip, tota l'alegria i el bon ambient que hi havia se'n pot anar en orris. S'ha de ser realista si, i no creure que som els millors ni que podem pujar de categoria, però s'ha de ser ambiciós sempre, i sobretot defensar amb orgull aquests colors. No anem a passar l'estona els dissabtes a la tarda, anem a lluir una samarreta, a disfrutar d'aquest esport, a portar un nom d'un poble, i sobretot, anem a demostrar la nostra unitat com a grup. Si perdem això, perdrem la nostra identitat.