C. E. Montbrió

EMPAT AMB REGUST.. PERÒ BO

2012-01-25T04:43:00.000-08:00

El CEM realitza un partit molt treballat on s'avança en dues ocasions en el marcador però veu com dues grans accions del rival equilibren el marcador. Els verd-i-negres van anar de més a menys i en els últims minuts del matx fins i tot haurien pogut marxar sense cap punt. Al final, un empat i ja són cinc les jornades seguides sense perdre.

Aquest dissabte es jugava l'última jornada de la primera volta i contra un dels rivals directes per sortir de la zona perillosa de la classificació, la Unió Astorga. Separats per tres punts, els dos equips sabien que la victòria era importantíssima per allunyar-se encara més de la cua de la classificació o per no deixar escapar al rival encara més. I locals i visitants van sortir al terreny de joc disposats a donar-ho tot.

I la veritat és que va ser la Unió Astorga qui va agafar el domini del partit, amb llargues possessions que feien que els jugadors del CEM haguessin de córrer un pèl massa darrere la pilota. Tot i això, els locals no aconseguien arribar amb perill a les immediacions de Marc, on davant seu tenia una defensa espartana amb Arnau, Guillem, Jose Mari i Sabaté que van realitzar un gran partit i que van mantenir a ratlla en tot moment les embestides locals. Passat el primer quart d'hora, el Montbrió va anar trobant el seu lloc al terreny de joc i va començar a estirar línies. Fruit d'això, en el primer córner de que va gaudir Prats va penjar la pilota al segon pal i en l'intent de rebutjar un defensa va caure a terra i es va emportar la pilota amb les mans. L'àrbitre, que era a prop i ho va veure clar no va dubtar i va assenyalar la pena màxima. El mateix Prats va ser l'encarregat de xutar-lo, i amb la tranquilitat que el caracteritza va fer pujar el primer gol al marcador. Això va donar tranquilitat als visitants, que després del gol es van apoderar del partit, i van començar a tenir ocasions per ampliar el marcador. Primer Sales en una gran internada va estar a punt d'enfonsar la pilota al fons de les malles si no hagués sigut pel porter, que la va aconseguir treure amb la cara. I pocs instants després va ser Òscar Rofes qui en un gran xut de rosca va estar punt de marcar, però la bola no va entrar per molt poc. I com bé es diu en el món del futbol, qui molt perdona ho acaba pagant, i ja en les acaballes de la primera part una gran i mil·limètrica centrada per la banda dreta de l'Astorga va anar a parar al segon pal on el seu davanter va rematar de primeres. Entre el Marc i el pal van aconseguir treure la pilota en primera instància, però desafortunadament el rebot va caure just als peus del davanter que ara si completament sol feia pujar l'empat al marcador. 1 a 1 i l'àrbitre assenyalava el descans.

Els jugadors del CEM sabien que havien de sortir al màxim, ja que a l'Astorga l'empat no li servia de gaire. Així que dit i fet, i els verd-i-negres van sortir a donar-ho tot. I no van tardar ni 5 minuts a mossegar. Al minut 48, una gran passada en profunditat de Sales la va córrer Rudi, que va superar en velocitat al seu marcador i davant la sortida del porter la va fer aconseguir colar dins de les malles i fer pujar l'1 a 2 al marcador que feia molt mal als locals. A partir d'aquell moment, l'Astorga es va volcar amb cos i ànima a l'atac i el Montbrió sortia amb contraatacs molt perillosos. En un d'aquests, Rudi hauria pogut augmentar el marcador, però aquesta vegada el defensor li va guanyar la partida i el seu xut va anar molt fluix, sense problemes pel porter. Una falta treta per Prats que va sortir a fora per molt poc i alguna altra contra haurien pogut matar el partit, però no va ser així i quan corria el minut 83, un potentíssim xut dels locals es va colar pel mateix escaire i va fer pujar l'empat de nou al marcador. Aquest gol va esperonar a l'Astorga, que veient que el CEM començava a estar fus va apretar de valent per aconseguir la victòria, però la forta defensa visitant ho va impedir i al final es va acabar amb el repartiment de punts.

Aquest dissabte comença la segona volta i l'iniciem en un dels camps més complicats, el de la Pastoreta. Però amb la feina ben feta que estem realitzant, el bon joc que estem aconseguint i el recolzament fidel de l'afició estem segurs que aconseguirem treure alguna cosa positiva. 1, 2, 3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!!

GOLEJADA HISTÒRICA AL MUNICIPAL

2012-01-18T01:52:00.000-08:00

El Montbrió realitza un partit on tot li va de cara i on cada xut que fa entre els tres pals acaba en gol. Tota l'efectivitat de cara a barraca que li havia faltat a l'equip durant la temporada es concentra en un sol partit i abans de la mitja hora de joc els verd-i-negres ja guanyaven 6 a 0. Al final, 7 a 1 i 3 punts molt importants que permeten a l'equip sortir dels llocs de descens. I esperem que per no tornar-hi més.

Aquest dissabte el CEM es plantava davant dels seus aficionats amb l'obligació d'aconseguir la victòria si o si, ja que si bé es cert que l'equip portava 3 partits sense perdre, un punt en cada una d'aquestes jornades no seria un balanç gens bo si no s'aconseguia la victòria aquesta setmana contra el Sant Salvador, un dels equips de la zona baixa i que es podria dir de la nostra lliga. Així que els homes de Joan Enric van sortir esperonats al terreny de joc i amb ganes de fer-ho bé per encarrilar el partit de seguida. Però no s'esperaven pas que les coses sortirien tan bé. Va començar el matx i al minut 2, Òscar Rofes era objecte d'una falta a la banda esquerre. Prats la va posar picada al punt de penal i d'allí va sortir Rudi que va aconseguir rematar de cap la pilota al primer pal i fer pujar l' 1 a 0 al marcador. Semblava que les coses anaven per bon camí. I és que només 2 minuts després apareixien els mateixos protagonistes. Prats s'escapava per la banda esquerra tot sol i donava la pilota al punt de penal on Rudi esperava per rematar i fer pujar el 2 a 0 al marcador. Minut 5 de partit i el CEM guanyava 2 a 0. La majoria d'aficionats no van arribar a veure cap d'aquests dos gols, ja que o encara no havien arribat o el Pere encara els hi estava servint el cafè.

Cap al minut 20, Òscar Rofes s'escapava molt bé del seu defensor per la banda esquerre i s'internava dins l'àrea. Molt murri, va fer una passada de la mort molt perillosa i un defensa visitant en l'intent de rebutjar se la va acabar colant a la seva porteria. 3 a 0 i la cosa encara podia millorar. 7 minuts més tard, Arnau feia una gran pressió per banda esquerra i el lateral visitant es va veure obligat a donar-la al porter, però la passada li va quedar curta i la va caçar Rudi, el qual va xutar però el porter va poder refusar. El rebot va anar a parar a la frontal de l'àrea on hi havia Arnau, que va engaltar un potentíssim xut que quan ja es colava dins un defensa va poder rebutjar encara no sap com. Aquest rebot va tornar a parar als peus de Rudi, el qual va xutar i un defensa la va treure amb les mans. L'àrbitre no va dubtar i va xiular penal, tot i que per sorpresa de tothom no va voler expulsar al defensa, ni tan sols li va treure targeta, en l'error més clamorós de tot el partit. L'encarregat de llançar-lo va ser Prats, el qual sense problemes va fer pujar el 4 a 0 al marcador. 3 minuts després, Sales s'internava molt bé per l'àrea i aconseguia rematar, tot i que el porter va poder refusar a córner. En aquest mateix, Prats va centrar la pilota al primer pal i un defensa seu la va rebutjar cap al segon, on hi havia Rudi que lliure de marca feia pujar el 5 a 0 al marcador. I encara no s'havia arribat a la mitja hora de joc. Només 5 minuts després, Prats feia una centrada (que es convertiria en la seva tercera assistència de gol del partit)al punt de penal on esperava Òscar Sales per rematar de cap i fer pujar el 6 a 0 al marcador. Ningú es podia creure el que estava passant, i això que l'equip no estava fent el seu millor partit. Es va arribar al descans amb un 6 a 1, ja que els visitants van poder retallar distàncies en un refús de Jaume que va quedar mort dins l'àrea.

A la segona part l'equip no es podia relaxar ja que els visitants ja no tenien res a perdre i ho donarien tot per intentar fer el màxim possible. El CEM va anar aguantant bé el partit, tot i que el Sant Salvador va apretar més i Jaume va haver de realitzar 2 o 3 intervencions de mèrit. Però dissabte estava clar que era el dia del Montbrió sense cap mena de dubte, i en una gran jugada personal de Sales aquest aconseguia treure's un potent xut, el qual aconseguia refusar el porter, tot i que el rebot anava a parar a peus de Rudi, el qual feia pujar el 7 a 1 definitiu i el seu 4rt al compte particular. Aquest gol ja si que va acabar d'enfonsar als visitants, que només desitjaven que l'àrbitre xiulés al final. Miquel i Wilson, que havien entrat al terreny de joc per rematar la feina, van donar un toc d'aire fresc a l'equip i la veritat que haguessin pogut fer augmentar el marcador encara més. Primer Wilson en una gran escapada va provar una vaselina desde quasi mig camp veient la sortida del porter i la pilota per desgràcia va anar a parar al travesser. I més tard una bona jugada de Miquel va acabar amb la pilota passejant-se per la línia que ningú va aconseguir fer entrar. Al final, xiulet final de l'àrbitre i un resultat que serveix per fer pujar l'autoestima a l'equip i demostrar-nos que som dignes d'aquesta categoria i que tenim molt a dir.

La setmana que ve, en l'últim partit de la primera volta ens enfrontarem a la Unió Astorga, penúltim classificat i tan necessitat de punts com nosaltres. Esperem comptar amb la sempre fidel afició, ja que l'equip ho donarà tot per tornar de Reus amb els tres punts i anar-ho a celebrar a la Girasol. 1,2,3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!!

GRAN PARTIT ENTRE POBLES

2012-01-11T04:29:00.000-08:00

El CEM realitza un partit intensíssim en un camp molt complicat com és el del Maspujols. La intensitat va ser la gran protagonista per part dels dos equips, on en cap moment van concedir un minut de treva i mai cap dels dos va donar el partit per perdut. En la primera part el CEM va dominar més, però el Maspujols no es va rendir i a la segona va passar per damunt del Montbrió. Al final, repartiment de punts que es pot considerar just.

Dissabte arribava el primer partit del 2012 i el CEM tenia ganes de començar l'any amb bon peu. Però no tenia un repte fàcil, ja que s'enfrontava a un Maspujols tan necessitat de punts com nosaltres i a més al seu camp, on la dificultat de treure-hi punts és alta. Tot i això, l'equip va començar amb ganes de jugar bé al futbol, però va ser el Maspujols qui va sortir amb molta més intensitat i va manar durant els primers deu minuts. El CEM estava descolocat i els locals apretaven molt fort, fins al punt que en el minut 5 el seu sempre perillós davanter Cordo va estar a punt de fer pujar el primer gol al marcador en una rematada de cap dins l'àrea que va sortir a fora per molt poc. Poc a poc, el CEM va anar assentant-se al partit i va començar a controlar més la pilota. I no va tardar en avisar en un bon xut de falta tret per Guillem que va anar a fora per ben poc. Cal destacar la gran feina feta aquest dissabte per Jose Mari i el dandi de Riudecanyes, que van tancar amb pany i forrellat el mig del camp i van fer molt difícil el joc pel mig al Maspujols.

Poc després, Prats va treure una falta ràpida i la va passar a Joan, i aquest va entrar a l'àrea i es va treure un potentíssim xut que es colava a porteria, però un defensa local va desviar la pilota amb les mans. L'àrbitre, que era just al davant, no va dubtar a xiular penal i expulsar el defensor. L'encarregat de llençar la pena màxima va ser Prats. Aquest, sabedor que Julen, el porter del Maspujols, és un gran parador de penals, va ajustar molt la pilota al pal i a mitja altura, i tot que el meta va encertar la trajectòria, no va poder fer res per parar-lo i el 0 a 1 pujava el marcador. Era el primer gol de Prats en aquesta lliga després de la seva llarga lesió, des d'aquí el felicitem i esperem que no tardin a arribar-ne molts més. Les coses es posaven de cara pel Montbrió, que es veia per davant en el marcador i a més a més jugava amb un home més. Al cap de poc l'àrbitre va assenyalar la mitja part i els dos equips es van retirar als vestidors, sabedors que el partit no estava ni molt menys resolt. Seria una segona part complicada i segur que molt intensa.

I així va ser. El CEM sabia que el Maspujols donaria el 200% en els últims 45 minuts i havia d'estar molt atent i fort en defensa. I la veritat és que en els primers 20 minuts ho va estar molt, amb un grandíssim Joan Sabaté que va aconseguir frenar en tot moment al seu extrem dret, un dels homes més perillosos del Maspujols. Semblava que el Montbrió poc o molt tenia el partit controlat, però en una jugada enrebassada a la frontal de l'àrea, Pau, un dels seus davanters va aconseguir emportar-se la pilota i fer-la entrar a la porteria amb una vaselina davant la sortida de Marc. Aquest gol va esperonar moltíssim als locals i va tocar al Montbrió, que tot i això no es volia rendir. I val a dir que no ho va fer, i només 5 minuts després, en una centrada de Miquel, Rudi va poder rematar dins l'àrea, però el porter la va aconseguir blocar. I ves per on com és el futbol, que en la sacada del porter en aquesta jugada, aquest va posar la pilota a la frontal de l'àrea contrària i Cordo va aconseguir pentinar-la i fer pujar el 2 a 1 al marcador que feia embogir al Maspujols i deixava tocat de mort al Montbrió a falta de 8 minuts per al final. Semblava que el partit ja estava decidit i el resultat acabaria d'aquella manera, però el CEM mai es va rendir, i només 5 minuts després Jose Mari posava una pilota boníssima al punt de penal que Rudi aconseguia rematar de cap i fer pujar l'empat al marcador, aconseguint fer-li el primer gol al seu ex equip. Després d'això, el partit es va tornar boig, amb uns últims 5 minuts d'anades i vingudes en que qualsevol hagués pogut marcar, tot i que el que ho va tenir més a prop va ser el CEM en un increible xut del jove Wilson amb la cama esquerre que va anar a parar a la creueta de la porteria rival. Al final, xiulet de l'àrbitre i repartiment de punts en un gran partit d'altíssima intensitat.

Amb aquest resultat, el CEM acumula tres empats seguits, i tot i que sempre és bo no perdre, l'equip necessita una victòria per començar a escalar alguna posició que li permeti estar en zona tranquila. I aquesta intentarem que arribi aquest mateix dissabte contra el Sant Salvador, un dels equips de la zona baixa i rival directe en la lluita per la permanència. Esperem que els aficionats responguin i que l'equip pugui aconseguir la primera victòria a casa del 2012. Tots junts, sempre endavant, 1, 2, 3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!

EMPAT AMB SABOR A POC

2012-01-11T03:35:00.000-08:00

El CEM realitza un dels partits més seriosos de la temporada i manté contra les cordes durant tot el partit al Cambrils United, que mai es va sentir còmode en el terreny de joc. El fort vent que va bufar va dificultar molt el joc per part dels dos equips, però el CEM, molt més acostumat a jugar en condicions climatològiques i terrenals dures, va dominar el partit i va ser clar mereixedor de la victòria, que per desgràcia no va arribar.

Després del bon partit realitzat la jornada anterior contra el Marina, el CEM volia corroborar aquest bon joc i aconseguir tancar l'any 2011 amb una victòria davant de la seva afició. Enfront tenia un Cambrils United acabat de baixar de 1era regional i que en teoria està cridat a estar a entre els favorits per pujar de categoria, tot i que els seus resultats i el joc vist aquest dissabte ho posin en dubte.

Els homes de Joan Enric van començar molt enxufats el partit, controlant bé la pilota i dominant tot i el vent que bufava. Poc a poc els verd-i-negres s'anaven acostant a les immediacions de l'àrea rival i les ocasions començaven a arribar. Primer va ser Anguera amb un xut creuat el que va estar molt a prop de fer pujar el primer gol al marcador. Més tard, en la jugada més clara del partit, Sales donava una passada de cap en profunditat a Rudi i aquest encarava el porter. Quan ho tenia tot de cara per marcar, el jove davanter inexplicablement i en un gran error va voler ajustar massa la pilota al pal i aquesta va sortir fora. Aquestes errades són les que fan restar punts i així va ser. Poc després, es va arribar a la mitja part.

En la segona part, el guió va ser el mateix, tot i que el vent va augmentar encara més i la dificultat per jugar va ser més gran. El Cambrils quasi que no va disposar de cap ocasió clara per marcar, i el CEM s'anava acostant sempre amb perill a la porteria rival. Els davanters verds-i-negres anaven provant jugades d'atac però no encertaven en l'última passada o en l'últim remat. En una gran jugada de Prats, aquest va fer paret amb Rudi i va entrar dins l'àrea, creuant la pilota en la sortida del porter. Quan tothom ja cantava gol, el meta va aconseguir treure una increible punta de peu amb la qual va desviar la pilota a córner. No hi va haver gaire temps per res més i l'àrbitre va assenyalar el final del partit.

Val a dir que mirat fredament aconseguir un empat contra un dels equips capdavanter no és un mal resultat, però vist el joc de l'equip i l'enorme superioritat que va tenir davant del rival, és clar que mereixíem la victòria. Però bé, tot el que sigui sumar és bo i poc a poc i amb l'ajuda de tots el CEM aconseguirà escalar posicions i situar-se en una zona tranquil·la. Ara és moment de celebrar l'acabament d'un any molt bo per l'equip en que s'ha assolit un ascens històric pel poble. Que tingueu tots un molt bon Nadal i un bon any nou 2012!!! Ens veiem al camp del Maspujols el 8 de Gener. 1, 2, 3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!

UNA PART PER CADASCÚ

2011-12-12T08:55:00.000-08:00

El CEM fa un bon partit al camp del Marina i realitza una gran primera part on hauria pogut marxar amb un 2 o 3 gols d'avantatge en el marcador. La mala fortuna ho va impedir, i en la segona part l'ímpetu del Marina va fer que aconseguissin l'empat. El resultat va ser just.

Aquest dissabte l'equip jugava contra un equip que està a la zona calenta igual que ell. I no s'hi valia a badar. Una altra derrota, després de les 4 seguides que portàvem, suposava enfonsar-se més en la classificació i que els altres equips s'escapessin. Davant, un vell conegut com el Marina que en els últims partits ha posat les coses difícils, però on sempre s'ha vist un nivell molt igualat entre els dos equips. I dissabte no va ser diferent.

El CEM va sortir molt més enxufat que el Marina, això si, i al minut 7 ja es va avançar en el marcador en una centrada de Rudi per la banda esquerre que Sales va rematar al fons de la xarxa estrenant el seu compte particular. Segur que a partir d'ara els gols li començaran a entrar tots seguits. Més tard, les tornes es van canviar i Sales va cedir la pilota a Rudi, que va rematar a fora per poc. El Montbrió tenia totalment controlat al Marina, i les ocasions s'anaven succeint, mentre que el Marina era inexistent en atac. Quan ja s'estava acabant la primera part, una cessió de Sales amb el cap va deixar la pilota a Rudi a la frontal de l'àrea, i el remat d'aquest es va estavellar al pal. Va ser una llàstima ja que aquest gol hauria fet molt de mal als locals.

A la segona part, el CEM volia sortir fort i intentar rematar el partit. Però el Marina va sortir més fort, i va començar a tenir ocasions clares. Als 30 segons ja va estar a punt de fer pujar l'empat al marcador, i en el minut 15, en una jugada desafortunada dins de l'àrea va aconseguir el gol de l'igualada. Aquest gol va animar més al Marina, però no va pas enfonsar al CEM, que ho va seguir intentant. La veritat és que es va veure un partit molt interessant on els dos equips van disposar d'ocasions clares. Anguera per molt poc no va marcar de vaselina, després ells van estavellar una pilota al travesser i més tard va ser Wilson qui va tenir una gran ocasió per marcar, però no ho va aconseguir. Al final, un empat que tot i que tenia un gust una mica agredoç, val a dir que és just i que almenys trenca la ratxa d'un CEM que feia 4 setmanes que no puntuava.

La setmana que ve del pont no es juga, i després es jugarà l'últim partit de l'any a casa davant el CAmbrils Unió, i esperem despedir el 2011 amb una victòria al municipal i menjar-nos els torrons ben alegres. Força CEM, tots junts ho aconseguirem!!

TRES PARTITS, TRES DERROTES...

2011-11-24T11:17:00.000-08:00

El CEM acumula tres derrotes seguides en els últims tres partits, cosa que li ha suposat tornar a endinsar-se cap als llocs de descens, zona que de la que havia aconseguit sortir en les últimes setmanes. 1 derrota a casa i 2 de seguides a fora han condemnat l'equip i el posen en una situació compromesa, ja que s'ha de començar a sumar aviat per tal de no deixar escapar els equips que té prop seu.

Val a dir que les últimes setmanes no ho ha tingut fàcil el CEM. Enfront ha tingut 3 equips forts els quals tots alguna vegada, no fa gaire, han estat a la primera regional. Primer de tot els verd-i-negres van rebre a l'Icomar, un equip molt ben ordenat. El partit va començar bé, però en dos errors puntuals de l'equip els visitants es van posar 0 a 2 quan corria el minut 20. Abans d'arribar al descans, Rudi deixava una mica d'esperança al rematar una bona centrada d'Anguera i fer pujar l'1 a 2 al marcador. Però a la segona part la història es va repetir. Els visitants van tornar a marcar i es van posar 1 a 3. Poc després però, el CEM no es rendia i en una jugada de Sales, la pilota va arribar a Anguera i aquest amb un xut molt precís feia pujar el 2 a 3 que mantenia les esperances. Però tot es va acabar al minut 30 quan Antoni es va veure obligat a cometre penal i va ser expulsat. Ara si, amb el 2 a 4 al marcador el Montbrió es va rendir i el partit va acabar.

La setmana següent l'equip visitava l'Alhambra de Reus, un equip fort que ocupa la tercera plaça. El Montbrió va fer un bon partit i va tindre bones ocasions per treure com a mínim un empat, però un gol en cada part dels locals va fer marxar l'equip de Reus amb 0 punts la butxaca.

I en l'últim d'aquest partits el CEM es va tornar a desplaçar, aquest cop al camp del Nàstic. L'equip sabia que si feia un bon partit treuria alguna cosa positiva, i va sortir a per totes. I la veritat és que no va poder començar més bé, ja que al minut 4, després d'una gran passada interior d'Anguera, Rudi feia pujar el 0 a 1 al marcador amb una vaselina que sorprenia al porter. Semblava que la cosa pintava molt bé, però només 10 minuts després el Nàstic va empatar i 1 minut abans de la mitja part es va adelantar en el marcador.

Aquest gol va fer molt mal al Montbrió, que va sortir a la segona part tocadíssim i en menys de 15 minuts va rebre 2 gols més que el va destrossar del tot. Tot i això, l'equip no es va descomposar i va lluitar dignament per mantenir la imatge i poder aconseguir algun gol més. Al final, 4 a 1 i tercera derrota de tres...

Ara seria molt fàcil abandonar el vaixell, engegar-ho tot a rodar, passar de tot, enfadar-se... però precisament ara el que toca és fer tot el contrari!! El CEM es caracteritza pel seu ambient de poble, de grup unit, de pinya, de comunió entre públic i jugadors, entre companys i amics... i ara més que mai això ho hem de demostrar, i que millor per fer-ho que a casa, davant la nostra gent. Aquesta setmana en tenim l'oportunitat davant el Vilaseca, així que va montbrionencs, amb dos collons diguem, SOTA L'ESCUT BATEGA EL COR D'UNA AFICIÓ, JO SÓC DEL C.E. MONTBRIÓ!!!!

PRIMERA VICTÒRIA A DOMICILI

2011-11-01T17:22:00.000-07:00

El CEM realitza un dels partits més seriosos de la temporada i aconsegueix emportar-se la victòria contra tot pronòstic del camp de l'Hospitalet, un molt bon equip que va posar les coses molt difícils als verd-i-negres. El gran treball realitzat per la defensa i la punteria dels davanters van fer que l'equip aconseguís sumar els primers tres punts fora de casa i situar-se a la zona tranquila de la classificació per primer cop.

El de dissabte era un partit força complicat per l'equip, ja que tornàvem a jugar fora després de la dolorosa derrota soferta dues setmanes abans al camp del Sant Pere i Sant Pau. Tothom era conscient que tornaria a ser un partit molt complicat, sabent que l'Hospitalet juga molt bé a futbol i que a l'equip sempre li costa jugar en camps de gespa. Però tot i això els jugadors sortien al camp amb les idees molt clares i amb ganes de demostrar que el partit a casa del líder va ser un accident.

Tot i això, els primers minuts van ser de clar domini local que jugava la pilota amb comoditat i trenava bones jugades. Aquest cop però, els homes de Joan Enric estaven molt ben situats al terreny de joc i no deixaven que l'Hospitalet arribés amb perill a l'àrea defensada per Jaume. Els minuts anaven passant i el joc es concentrava al mig del camp, ja que cap dels dos equips aconseguia arribar amb claredat a l'àrea rival. S'ha de dir però que el CEM arribava amb comptagotes a la zona de perill. Sense cap jugada significativa, s'arribava al descans amb la sensació que s'estava treballant bé.

La segona part va ser una altra història. Els verd-i-negres van començar a creure en les seves possibilitats i va estirar les línies arribant cada vegada amb més perill a l'àrea de l'Hospitalet, sobretot amb molt bones internades d'Anguera, que va tornar a protagonitzar un gran partit. En una centrada de les seves, Rudi va recollir la pilota a la mitja lluna i va ser objecte de falta. Era una falta clarament per un dretà, i de fet tothom s'esperava això. Però Anguera se la sap molt llarga i va ser ell el que la va picar, fent passar la pilota entremig de la barrera i fent pujar el primer gol al marcador que donava moltes esperances als visitants. Jimmy està destinat a ser un dels grans protagonistes d'aquesta temporada i de fet ja ho està sent, tal com demostren els 3 gols que ja porta en aquesta campanya.

Aquest gol va esperonar als visitants, que en els 5 minuts següents va tenir a l'Hospitalet contra les cordes i a punt va estar de sentenciar primer en una rematada de cap de Rofes a centrada d'Anguera que va marxar a fora per molt poc i més tard en un intercanvi de papers va ser l'ex del Montroig que a punt va estar de marcar en rematar una centrada de Rofes que va treure el porter in extremis. Semblava que el partit es decantava a favor del CEM, però al minut 15 en una bona internada dels locals Marc, que havia sortit per Jaume a la mitja part, va sortir a blocar la pilota i un dels davanters es va tirar a sobre seu. Increiblement l'àrbitre va assenyalar penalti i va ensenyar la targeta groga a Marc. Però ves per on, el destí té aquestes coses i com que sabia que el penal era injust, no va permetre que la pilota entrés i el xutador la va estavellar al pal. Aquest fet va fer veure al Montbrió que sinó sentenciava el partit aviat la cosa es podia complicar molt. I al minut 70, en una jugada sense aparent perill, Marc va passar la pilota a Rudi desde la seva àrea. Quan semblava que el defensa la rebutjaria, aquest se la va empassar i Rudi va iniciar una carrera cap a la bola. El porter va sortir i va intentar despejar, sense èxit. La pilota va quedar morta a la frontal de l'àrea i l'ex del Maspujols va aconseguir recollir-la, fer un petit toc i disparar-la ben fort cap a porteria, aconseguint així fer pujar el segon gol al marcador del CEM i el seu gol número 50 desde que juga a les categories de regional.

Ara si que semblava que el partit es decantaria a favor dels visitants, tot i que encara van haver de patir de valent fins que van sentir el xiulet final. Gran alegria i gran satisfacció per un equip que cada vegada està fent les coses millor.

Esperem que aquesta mini ratxa no acabi aquí i que en el proper partit a casa davant l' Icomar s'aconsegueixi una nova victòria. Això si, s'ha de recalcar que una gran part de l'èxit d'aquest equip es gràcies a l'afició que sempre acompanya a l'equip. Diumenge va ser espectacular la gran quantitat de seguidors montbrionencs que es van desplaçar a Hospitalet, i esperem que dissabte a casa el municipal torni a estar ple i sigui un fortí. Moltes gràcies a tots, les coses comencen a sortir!!!! 1, 2, 3, Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!

EL MUNICIPAL ÉS UN FORTÍ

2011-11-01T12:50:00.000-07:00

El CEM aconsegueix la segona victòria de la temporada al municipal, davant de La Selva del Camp, després d’una derrota molt dolorosa al camp del Sant Pere i Sant Pau. Els jugadors mateixos estaven motivats per tal de treure l’espina clavada de la setmana passada, i de motivació no en va faltar gens.

Prova de foc la que tenia el CEM aquest dissabte després de la dolorosa derrota rebuda contra el Sant Pere i Sant Pau. Els homes de Joan Enric necessitaven demostrar que allò va ser un accident aïllat, i que l'equip està preparat per donar la cara en aquesta categoria i lluitar cada partit al màxim per aconseguir la victòria. Que cap rival es confii, el Montbrió ha vingut aquí per quedar-se.

Durant la setmana ja s’havia parlat del mal resultat i de que les coses s’havien de millorar. I així va ser.

El dissabte ens visitava La Selva del Camp, un equip que estava per damunt nostre, però a dos punts, i era una bona ocasió per millorar la imatge donada i per escalar posicions a la taula. I així va ser. Els homes de Joan Enric es van posar ben plantats al camp, amb la presència del Marc a la porteria i del Marc Pitarch, que tornaven de les seves lesions. Tot i això, La Selva venia a fer el seu partit. I mostra d’això va ser que en els primers minuts, el davanter visitant va veure el porter local avançat i va intentar fer un xut des de fora de l’àrea molt ben col·locat. Quan el jugador ja cantava gol, Marc va treure una excel·lent mà per desviar el xut, fent una gran parada i estirada, demostrant un cop més que aquest any està en plena forma. Fruit d’això, segurament els locals es van posar les piles i van començar a atacar a la porteria rival i fent jugades amb pocs tocs (cosa que fa que el municipal s’ompli de crits de Oooh, ohhh). Cal destacar sense cap dubte un home que va ser clau en tot el partit, Arnau Espallargas, que dissabte potser va realitzar una de les millors actuacions desde que vesteix la camiseta del CEM i això que encara li queden molts anys per endavant. El jove lateral no parava de fer grans slaloms arribant fins a la línia de fons i els selvatans no sabien com parar-lo. Va portar molt de perill durant tot el partit. Poc després, en una jugada trenada on Antoni va sacar ràpidament per Rudi i aquest va xutar el porter va desviar a córner. Jordi Anguera el va centrar i Marc Pitarch aconseguia realitzar un excel·lent remat de cap. D’aquesta manera, el CEM es posava per davant del marcador. I així va arribar la mitja part, amb un bon desplagament de futbol per part del CEM.

En la segona, va seguir la tònica, amb domini del CEM, però sempre amb la vista posada en els atacs de La Selva. Tot i això, en un ràpid contraatac dels locals, Jordi Anguera va fer un fort xut i col.locat amb l’esquerra (Déu ha creat Messi i també ha creat la cama esquerra del Jordi Anguera) i aconseguia el segon gol. Llavors el CEM es va dedicar més a defensar i a passar els minuts. I en una jugada conflictiva, l’Arnau va fer un rebuig de la pilota, amb la mala sort que va anar direcció a la porteria, i el Marc es pensava (com tothom que estava al camp) que era un rebuig i la va agafar amb les mans. I l’àrbitre, incomprensiblement, va assenyalar

sessió. Tot i això, van poder defensar la jugada i acabar el partit amb la porteria a 0.

L’equip va oferir una bona imatge i ha pogut treure’s l’espineta de la dolorosa derrota a Sant Pere i Sant Pau i, d’aquesta manera, escalar posicions que és el què toca! Aquest diumenge anem a Hospitalet de l’Infant, a les 4.30. Esperem un gran suport per part de l’afició (com sempre). Un, dos i tres, Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!

DERROTA MOLT DOLOROSA

2011-10-24T02:05:00.000-07:00

Què cal dir quan un equip perd per 11 a 1? No res, senzillament que res va sortir. Res de res. I més davant d’un equip que té molt de nivell i que ja, l’any passat, va estar apunt d’ascendre a segona catalana.

El diumenge al matí, els nostres jugadors es desplaçaven a Sant Pere i Sant Pau, el líder de la categoria. Els nostres jugadors anaven conscienciats que seria un partit difícil, però volien donar guerra. Però tal com diu la dita, poder no és voler. I amb algunes baixes, es plantaven al camp. Ja en els primers minuts es veia que el Sant Pere i Sant Pau anaven per feina. I més quan en el minut 5, marcaven el primer gol. Però de seguida els homes de Joan Enric van empatar al marcador, quan en una magnífica jugada personal d'Òscar Sales, segurament la millor jugada personal del partit, el davanter es va anar obrint a la banda amb una gran cavalgada i regatejant a tothom que li sortia el pas va aconseguir fer una centrada i Rofes va rematar de cap i va fer l’empat. Semblava que les coses canviaven una mica, però només va ser un oasis enmig del desert. El Sant Pere i Sant Pau va seguir tocant i tocant, i marcant i marcant. I aquí, si volem, pot acabar la crònica, ja que va ser un monòleg tota l’estona. Mencionar que a la primera part es va arribar amb un 4 a 1. I que la segona va tornar a jugar el Jordi Prats (que bueno que volvíste!!). I al final, el resultat va ser d’11 a 1.

Conclusions: No es pot donar la imatge que es va donar diumenge. Tot i sent un equip superior i camp de gespa, hem de tenir més orgull i intentar no acabar amb els resultats tant abundants! I aquesta setmana, segur que intentarem donar la imatge que aquest colors, aquest poble i aquesta afició reclama!1, 2, 3, Montbrió, Montbrió, Montbrió!!

PRIMERA VICTÒRIA!!!

2011-10-09T17:04:00.000-07:00

El CEM fa un partit molt seriós en un dia de molt de vent i on la pràctica del futbol era força complicada. Els locals saben mantenir a ratlla a un Alcover que en cap moment es va trobar a gust dins del terreny de joc i aconsegueixen la primera victòria de la temporada que omple de moral a jugadors i a aficionats.

Sabíem que estàvem treballant bé. Sabíem que la recompensa acabaria arribant, no estàvem preocupats, ningú deia res. Però tothom tenia al cap que dissabte no es podia deixar escapar l'ocasió d'aconseguir la primera victòria de la temporada. El nostre camp ha de ser un fortí, i cada setmana que passa l'equip es troba millor. I això ho havíem d'aprofitar davant d'un equip com l'Alcover que es trobava en la zona baixa de la classificació.

I els verd-i-negres van sortir al camp amb una idea ben clara: els tres punts s'havien de quedar a casa. El fort vent dificultava la pràctica del futbol, i en els primers minuts el CEM no es trobava gaire còmode en el terreny de joc i l'Alcover estava millor. Però poc a poc l'equip es va anar col·locant i centrant i es va fer amb les regnes del partit. La defensa estava molt sòlida i no permetia cap mena d'aproximació per part del visitants, però els davanters verd-i-negres no acabaven d'aconseguir trenar jugades que els permetessin arribar a la porteria rival amb perill. Sales va ser el primer d'avisar en una internada dins de l'àrea, però no va aconseguir rematar per molt poc. Quan corria el minut 20, en una bona jugada de l'Anguera pel mig aquest va obrir a la banda a Joan, que després de la lesió cada vegada està més en forma i torna a ser una peça molt important per l'equip. El jove farmacèutic va fer una centrada molt bona dins l'àrea petita carregada de perill i el defensa central visitant, en un intent per desviar la pilota la va acabar enfonsant dins a la porteria. L'1 a 0 pujava al marcador i les coses es posaven de cara pels locals. Però no ens podíem adormir, i l'equip va seguir intentant dominar el partit. A les acaballes de la primera part, l'Alcover va aconseguir arribar a l'àrea de Jaume, que debutava en partit oficial aquesta temporada. Aquest, molt segur, va aconseguir allunyar el perill i l'àrbitre va xiular el temps de descans.

Coneixedors de que aquest any les segones parts ens han fet mal, l'equip va sortir pressionant al màxim i ofegant al rival sense deixar-lo jugar la pilota, fins al punt en que l'únic que podien fer els defenses visitants era tirar pilotades amunt on la majoria acabaven perdent-se per la línia de banda. Al minut 50, en una falta des de mig del camp, Anguera va provar al porter el qual amb dificultats va aconseguir desviar la pilota a córner. Només 3 minuts més tard, en una pilota que va recollir el mateix Anguera quan era a tres quarts de camp, el futur pare no s'ho va pensar i va engaltar un potentíssim xut que va sortir com una bola de canó i va anar a parar al fons de la xarxa i va fer pujar el 2 a 0 al marcador. Un autèntic golàs com els que ens té acostumat l'ex del Montroig i que posava les coses molt de cara pels verd-i-negres. Però els locals no en tenien prou i volien seguir buscant la porteria rival. Quan corria el minut 63, un Òscar Rofes que va sortir molt actiu i que va donar un plus de motivació a l'equip va robar la cartera a un defensa i va protagonitzar una gran cabalgada cap a l'àrea rival. Quan el porter va sortir a encarar-lo, el jove riudecanyenc, amb la picardia d'un gran jugador de futbol sala com ell va cedir la pilota enrere amb l'exterior, on l'esperava Rudi que tal com venia va engaltar la pilota amb l'esquerra i va aconseguir fer pujar el 3 a 0 al marcador. Les coses es posaven molt de cara per l'equip i ara ja si que semblava que aquesta vegada la victòria no es podria escapar.

Els verd-i-negres s'estaven agradant molt i van gaudir de moltes ocasions. Primer, en un córner de jugada assajada l'Òscar Rofes, que desde que va entrar només va fer que portar perill a la porteria rival, va xutar a porteria i el porter va aconseguir desviar-la. En la jugada que va continuar, la pilota va fer cap a Magí,- un dels altres jugadors destacadíssims del partit i que posis on el posis ho fa bé- i el seu remat també va aconseguir-lo desviar el porter.

El partit es va anar morint poc a poc, però cal destacar la gran feina feta pel Jaume, l'Arnau, l'Antoni, l'Albert, el Magí i més tard el Joan Sabater que no van permetre en cap moment que l'Alcover es cregués que podria treure res de profit del partit. A més a més, el Guillem i el Jose Mari van controlar el mig del camp perfectament i organitzaven la medul·lar. El Miquel i el Wilson van donar una xispa de velocitat a l'equip quan van entrar que van fer encara més perillosos els atacs locals.

Finalment l'àrbitre va xiular el final del partit davant de l'alegria de jugadors i aficionats, que veien com per fi arribava la primera victòria de la temporada en un partit molt treballat. Ara toca seguir treballant com fins ara, les coses ben fetes no tenen fronteres ni tenen rival. La setmana que ve ens toca una dura prova, diumenge al matí al camp del líder, el Sant Pere i Sant Pau. Però tal com s'estan fent les coses, que ningú no dubti que el CEM sortirà a per totes i a per la victòria. 1, 2, 3, Montbrió, Montbrió, Montbrió!!

VA FALTAR MOLT POC

2011-10-09T16:10:00.000-07:00

El CEM cau derrotat per 1 a 0 en un partit amb dues parts molt diferents. En la primera els locals van fer el que van volguer amb el Montbrió, el qual només corria darrere la pilota i no aconseguia fer més de tres passades seguides. A la segona part es va millorar molt, amb els locals demanant l'hora, però no es va aconseguir prendre cap punt de la capital del Priorat.

Dissabte sabíem que la sortida era complicada. El Falset portava dues temporades a 2a regional fent molt bon paper i a priori sent capital de comarca es presentava superior al nostre equip. Però el CEM, amb 1 punt de 9 possibles no estava per perdre, i volia aconseguir estrenar el casiller de victòries a costa d'un Falset que també només portava 1 punt. Tot i això, el partit no va començar gairé bé, i els homes de Joan Enric anaven perduts pel camp veient com els de Falset movien la pilota de banda a banda sense deixar ni q s'hi acostessin. Al minut 3 l'Anguera quasi que sorpren a propis i estranys amb un xut des del mig del camp que no va entrar per poc. Els locals anaven movent, jugant molt tranquils i creant molt de perill amb l'internada per les bandes dels seus ràpids extrems. Al minut 20, en una d'aquestes jugades, Aleix Martí, un dels millors jugadors locals, va fer un regat fora l'àrea i va engaltar un potent xut que va tocar en Magí, cosa que va despistar a Marc i va aconseguir fer pujar l'1 a 0 al marcador. La cosa es complicava pel CEM, però no estava disposat a rendir-se, tot i que no aconseguia jugar bé. A les acaballes de la primera part, Magí va centrar la pilota dins l'àrea i Rudi va aconseguir rematar-la de cap. El porter, amb l'ajuda del travesser va aconseguir desviar-la i la pilota va quedar morta dins l'àrea. Rofes va aconseguir arribar-hi i va xutar, però un defensa va aconseguir treure-la de la línia de gol en la que va ser la jugada amb més perill del partit per part del CEM. Poc després es va arribar al descans.

A la segona part el CEM volia netejar la mala imatge que havia donat i va sortir disposat a vendre molt cara la seva derrota. I així va ser. Els locals ja no jugaven tan fàcil i els verd-i-negres tenien molt més la pilota, però tampoc aconseguien arribar amb gaire perill a l'àrea del Falset. Tot i que els visitants van millorar, els del priorat seguien creant perill, i en una jugada enrabassada dins de l'àrea Jose Mari va cometre penal. El penal va ser llançat per Aleix Martí, però Marc, amb una magnífica estirada va encertar-li la intenció i va desviar la pilota a córner. Això va esperonar als visitants, que ho van seguir intentant sense gaire encert.

A mesura que les forces minvaven, el Falset es feia més fort, i va gaudir d'alguna ocasió més de perill. En una badada de la defensa, el davanter local va robar la pilota i va provar una vaselina veient que el Marc estava molt adelantat. Però el cambrilenc, una altra vegada amb una magnífica intervenció, va treure una mà que ningú sap d'on va sortir i va desviar la pilota a córner quan tothom ja cantava gol. En el mateix córner, un dels seus davanters va poder rematar dins de l'àrea petita a boca de canó, però una altra vegada Marc estava allà per salvar la situació. Els del Falset es preguntaven que redimoni es podia fer per batre a aquest porter, mentre aquí a casa nostra setmana rere setmana veiem com Marc s'està convertint en una dels puntals d'aquest equip i no només dins del terrenys de joc, sinó també a fora.

No hi va haver temps per res més, i el CEM va tornar a marxar sense cap punt, però conscient que cada vegada les coses s'estan fent millor i que els resultats acabaran arribant. La setmana que ve tenim una oportunitat d'or davant l'Alcover i davant dels nostres, així que no hem de fallar, hem de seguir units, i a per la primera victòria. 1, 2, 3, Montbrió, Montbrió, Montbrió!!

PRIMER PUNT... AMB GUST AMARG

2011-09-29T04:38:00.000-07:00

El CEM suma el primer punt de la temporada davant d'un equip que està cridat a ser a la part alta de la classificació. Les males maneres de la Floresta, que acaba jugant amb 7 homes, fan que el partit sigui molt embolicat i ple de nervisosime, cosa que no afavoreix als locals, que es podrien haver emportat la victòria.

Aquest dissabte tornàvem a jugar a casa i tocava sumar, les dos primeres derrotes de la temporada havien deixat tocat a l'equip, que sabia que com més aviat es posi les piles més fàcil serà jugar amb confiança en aquesta nova categoria. Davant, el CEM tenia la Floresta, un equip que l'any passat va estar a prop de l'ascens a Segona Catalana i que sempre és molt competitiu.

Els homes de Joan Enric eren conscients d'això i van sortir molt motivats al camp. A més a més, dissabte es va produir una gran notícia. Joan Mestres, el futur cervell de l'equip, tornava als terrenys de joc després d'una llarga travesia de mesos amb una lesió que ha estat molt difícil de curar.

Amb això, el partit no tenia un clar dominador, ja que els dos equips buscaven controlar la pilota. Però qui més apretava era el CEM, que va ser el primer d'avisar amb una bona passada llarga a l'espai de Pitarch en la que Òscar Rofes va provar la vaselina, però la pilota va sortir lleugerament alta. La Floresta també ho intentava però una defensa molt sòlida i un Marc molt segur impedia qualsevol acostament amb perill.

Al minut 20, en una sacada de banda d'estratègia, Guillem va rematar a porteria i el porter va aconseguir blocar-la. Davant la sorpresa de tothom, el porter va deixar caure la pilota a terra, i Òscar Rofes, com a bona rata d'àrea que és, no va deixar escapar l'oportunitat i va enfonsar la pilota dins la xarxa, fent pujar l'1 a 0 al marcador. Minuts després hauria pogut fer el segon de la tarda en una bona jugada colectiva del CEM i on Jordi Anguera la va centrar perfectament. Llàstima que el xut de Rofes va sortir lleugerament desviat. Quasi al final de la mitja part, l'àrbitre va expulsar un jugador de la Floresta per protestar, i tots se li van tirar al damunt. A la jugada següent, dos jugadors van entrar molt fort a Joan Mestres, i van caure tots tres. Increiblement, l'àrbitre, que encara estava atabalat, va ensenyar la segona groga al Joan i el va expulsar, davant la sorpresa de tothom. És la primera expulsió que el jove farmacèutic pateix amb la samarreta del CEM, i segurament la més increible i injusta que s'ha vist mai al Municipal. Es va arribar a la mitja part.

A la segona part, els verd-i-negres eren conscients que no podia tornar a passar el mateix que contra el Mas Pellicer, i van sortir disposats a defensar amb ungles i dents el resultat. I la cosa al principi va anar molt bé. La Floresta cada vegada es posava més nerviosa i el CEM controlava bé el partit, tot i que amb ensurts puntuals que Marc va salvar molt bé amb grans intervencions de mèrit. El festival de joc brut de la Floresta va començar, i l'àrbitre va començar a expulsar jugadors.

Poc després, en una altra sacada de banda d'estratègia, Rudi va aconseguir rematar davant del porter però per desgràcia la seva rematada va anar a parar al pal. El partit s'estava tornant boig degut a les males maneres dels visitants, que amb molta sort van aconseguir empatar el partit amb una rematada dins l'àrea que Marc no va poder fer res per aturar. Més tard però, el porter cambrilenc va realitzar una parada espectacular en un xut de fora l'àrea que fins i tot el jugador de la Floresta ja celebrava com a gol.

El Montbrió no es rendia i ho seguia intentant, mentres anaven caient més jugadors de la Floresta. Quan ja passaven 8 minuts del temps reglamentari, Antoni va sacar una falta ràpida cap a Magí obert a la banda, el qual va fer una passada interior cap dins a l'àrea per Rudi, que després de recollir-la va fer la passada de la mort, el rebot de la qual va anar a parar a Narcís, que va rematar i quan la pilota ja entrava un defensa la va desviar amb la mà. Penal i expulsió. Per desgràcia, Pitarch no va estar encertat i el seu xut va anar al pal. Després d'això, fi del partit i primer punt de la temporada amb un gust amarg.

No passa res, aquest punt ens va fer veure que podem plantar cara a qualsevol equip de la categoria, que amb una mica més de treball serem molt dificíls de guanyar i que hem de seguir remant tots junts. Ara i sempre, 1,2,3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!

LA SEGONA PART ENS DESTROSSA

2011-09-20T16:56:00.000-07:00

El CEM fa un partit molt seriós en la primera part on aconsegueix avançar-se 0 a 2 contra un dels equips cridats a estar a la part alta de la classificació, però en una segona part per oblidar els verd-i-negres es van quedar sense forces i van encaixar 4 gols.

Dissabte el CEM tenia el primer desplaçament de la temporada a un camp força difícil, el del Mas Pellicer. Dolguts encara per la derrota de la setmana passada, l'equip volia demostrar que està preparat per afrontar aquesta nova categoria i va sortir a per totes des del primer minut.

Sense estar acostumats a jugar en camp de gespa, els verd-i-negres deixaven jugar als locals, però no deixaven crear gens de perill, amb una bona disposició damunt del terreny de joc. Sabien que havien d'aprofitar la mínima ocasió que tinguessin, i així va ser. Al minut 9 de la primera part, un córner tret per Miquel el va encertar a rematar de cap Rudi i va fer pujar el 0 a 1 al marcador que donava esperances als visitants. Només 10 minuts més tard, l'Antoni sacava una falta des de quasi mig camp la qual es va enverinar i va entrar fregant el travesser. Amb només 20 minuts, el CEM havia aconseguit colocar-se 0 a 2 al marcador, sorprenent a propis i estranys. A partir d'allí, el Mas Pellicer va començar a apretar de valent i a tindre algunes ocasions, però la defensa visitant desfeia molt bé les envestides locals.

La mala sort però, va fer que en el minut 44, un córner que ningú va encertar a refusar fos el preludi de l'1 a 2, un gol psicològic que deixava tocats als visitants.

A la segona part, el CEM va sortir disposat a aguantar el màxim temps possible el marcador, però el Mas Pellicer només va tardar un minut en empatar el partit. Aquest gol si que va fer mal als verd-i-negres, però ni molt menys els va enfonsar. Sabien que un punt en aquell camp era molt valuós, i van posar-ho tot perquè no s'escapés. Però al minut 20 en una jugada embolicada dins de l'àrea els de Mas Iglesias van aconseguir adelantar-se al marcador i deixar tocats de mort als de Montbrió.

Tot i això, els visitants encara ho volien intentar, i en una increible centrada d'Arnau per la banda l'Òscar Rofes va rematar de cap al segon pal. Semblava que la pilota entrava, però va tocar el pal i el seu rebot va anar a parar a peus del Sales, que no va encertar a fer pujar l'empat al marcador. A partir d'aquí, al CEM no li quedaven forces i es va rendir, cosa que va aprofitar el Mas Pellicer per fer pujar 2 gols més al marcador, deixant un resultat final de 5 a 2 que era exagerat pel que s'havia vist al terreny de joc.

Hem de treballar molt, l'equip acabarà responent, és època de canvis i els jugadors s'han d'adaptar al nivell de la nova categoria. Però tots junts, i units, com sempre hem estat, aconseguirem despertar i començar a ser competitius a la tercera catalana. I el primer moment per demostrar-ho és aquest dissabte contra el líder, la Floresta. Va, que ningú es desanimi, això acaba de començar! 1, 2, 3, Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!

DEBUT AMB MAL PEU

2011-09-20T15:34:00.000-07:00

El CEM s'estrena amb derrota en un partit on va estar controlat tota la primera part. A partir de la segona, les forces dels verd-i-negres, encara en fase de preparació, van minvar, i se'n va aprofitar una Pastoreta més ben posicionada al terreny de joc i amb més motivació.

Aquest dissabte el Municipal va veure l'estrena de l'equip en la nova divisió, tercera catalana, després de la magnífica temporada de l'any passat on es va aconseguir l'ascens tant treballat.

A mitja setmana ens van informar que l'estrena no seria contra el Tarragona, sinó contra La Pastoreta, un vell conegut. I així va ser. El dissabte es van plantar al camp el nostre onze inicial (debutant amb el CEM l'Albert Valls (procedent del Riudecols) i el Marc Pitarch, vell conegut pel nostre club. En la primera part es va veure un partit bastant obert, sense clares ocasions per cap dels dos equips, degut al respecte que es tenen. Tot i això, Jordi Aragonès, jugador militant de La Pastoreta, anava fent de les seves (tothom coneix la facilitat que té per enganyar l'àrbitre un cop arriba a l'àrea). Però sense cap ocasió es va arribar al descans. Dir que el Toni Aragonès va haver de deixar el camp degut a un cop que va rebre i el feia veure borrós de la vista.

En la segona part, el CEM continuava amb la seva dinàmica d' intentar arribar a la porteria rival. Però la cosa estava complicada, i més sabent que teniem a Jordi Prats a la grada, degut a una lesió al camp del Gandesa. La Pastoreta cada cop obria més espais i s'apropava a l'àrea del CEM. En una jugada personal, un jugador de La Pastoreta es va plantar davant de l'àrea, però Marc va poder desviar l'u contra u. Era un seriós avís. I en el minut 70 va arribar el que marcaria el resultat del partit. Carles Domenech va protestar a l'àrbitre, i ja duia una targeta groga, cosa que va fer que l'expulsés. Una expulsió més que dubtosa. El CEM amb deu es va intentar defensar, però en una contra, La Pastoreta va fer un fort xut des de fora l'àrea, que va anar directament al pal de la porteria. L'estirada del Marc no va servir per aturar-la, i el rebot va quedar al mig de l'àrea petita i un jugador reusenc només va haver d'empènyer la pilota. L'equip montbrionenc va intentar estirar-se i aconseguir l'empat, però no era el dia. La poca concentració va fer que La Pastoreta, pogués augmentar el seu avantatge en una falta centrada on el seu davanter va rematar a plaer i va aconseguir el 0 a 2 final.

Conclusions del partit: el CEM va aguantar el tipus fins que va jugar amb un home menys. Aquest any sabem que serà dur i que hi hauran moltes més derrotes que l'any passat, per això entre tots ho tirarem endavant. Aquest dissabte a la tarda, a un quart de set al camp del Mas Pellicer. Un, dos, tres ... MONTBRIÓ MONTBRIÓ MONTBRIÓ!

COMENÇA UNA NOVA TEMPORADA CARREGADA D'IL·LUSIÓ

2011-09-08T10:35:00.000-07:00

Senyores i senyors, la temporada 2011-2012 ja és aquí!

Dissabte a les 5 de la tarda, la pilota començarà a rodar al municipal en el retorn del CEM a la segona regional, ara anomenada TERCERA CATALANA. Ens espera una temporada dura, amb rivals nous i de nivell, on desitgem que el CEM faci un bon paper i demostri que està a l'alçada. Per això serà de vital importància que el Municipal sigui un fortí amb l'ajuda de tots. Per començar, rebrem la visita d'un vell conegut, la Pastoreta, que en les últimes hores ha pujat de categoria gràcies a la retirada del F.C Tarragona. Esperem començar amb bon peu, i amb un camp ple. Us hi esperem!

Les baixes sempre són males notícies per un equip, i malauradament aquest any ja no veurem vestint la camiseta verd-i-negre a il·lustres com el Jordi Mas, el Roger Medico, el Roger Filella, el Pupi... Degut a aquestes baixes, l'equip s'ha hagut de reforçar. Molts han sigut els jugadors que han baixat a entrenar, i desitgem molta sort a tots aquells que s'integrin en la plantilla, per tal de fer que aquesta temporada il·lusioni de nou a la gent, en el difícil repte de jugar en una categoria superior.

La veritat és que la pretemporada ha deixat bones sensacions. L'equip ha jugat 3 partits, en els quals ha obtingut 2 victòries i 1 derrota. En el primer partit, l'equip va vèncer per 3 a 2 al Riudecols, amb un gol d'Antoni Aragonès d'autèntic davanter centre i 2 de Wilson.

En el següent partit, l'equip va assumir el repte d'anar al camp del Gandesa, equip de 2a catalana, i malgrat fer un molt bon partit i aguantar molta estona amb un bon resultat, els últims 10 minuts van ser fatídics i l'equip va marxar amb una contundent derrota per 7 a 0.

I finalment, en l'últim partit jugat contra el Vilafortuny, l'equip ja va començar a carregar-se de valent per l'inici de lliga, i va vèncer per 4 a 0, amb gols de Rofes, Wilson, Aragonès i Pere Moreno.

Esperem que la temporada vagi molt bé i que sobretot el públic, el gran secret d'haver aconseguit l'ascens l'any passat, segueixi apoiant a l'equip. 1, 2, 3, Montbrió, Montbrió, Montbrió!!

2011-09-08T10:23:00.001-07:00

TOTS SOM MONTBRIÓ!!!

2011-05-26T17:33:00.000-07:00

Acompanya'ns aquest dissabte en l'última batalla que li queda al nostre equip. 90 minuts per la glòria. A les 4 de la tarda, al Municipal de Maspujols, hem d'anar tots a una!!!! Tots junts ho aconseguirem!!! 1, 2, 3, Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!

PARTIT HISTÒRIC!! A 90 MINUTS DE L'ASCENS!!!

2011-05-26T17:12:00.000-07:00

El Montbrió s'emporta la victòria per 2 a 1 davant la Pobla de Mafumet en un partit en que ens jugàvem el tot per el tot. Les opcions que tenia el Montbrió de pujar de categoria passaven per derrotar a la Pobla, un equip que es jugava les poques opcions que li quedaven de pujar. En un partit històric, on es van aplegar ben bé unes 200 persones, el CEM no va decepcionar i va aconseguir una victòria que pot acabar en ascens.

Caixa o faixa, tot o res, vida o mort.... podríem definir el partit d'aquest dissabte de moltes maneres...
En la penúltima jornada de lliga (l'últim partit al municipal de Montbrió), el CEM es jugava pràcticament la totalitat de les opcions de PUJAR DE CATEGORIA. Enfront hi havia la Pobla B, un equip molt fort que s'estava jugant el mateix.
És per això que vam fer una crida a l'afició en el partit més important de la temporada.
Havia de ser un partit molt especial, i s'havia de fer el possible perquè el municipal fos una OLLA A PRESSIÓ.

I així va ser. El públic, com en tota la temporada, no va fallar, i el camp es va omplir de gom a gom, era espectacular veure les mes de 200 persones que van baixar, totes vestides de verd i disposades a acompanyar l'equip en la victòria. 90 minuts, on ens jugàvem la feina de 9 mesos.

I l'equip va sortir enxufadíssim. És cert que davant teniem un bon equip, però en cap moment vam deixar que portessin les regnes del partit. En els primers minuts, Sales va tenir una boníssima oportunitat al escapar-se del seu marcador per velocitat però el seu xut creuat va sortir a fora per molt poc. Poc després, una jugada assajada de córner entre el Guillem, el Prats i l'Òscar Rofes, va acabar en un xut d'aquest útlim que el defensa va poder treure en l'últim instant. Anguera també disposava de diverses ocasions, i en una internada boníssima, va regatejar al seu defensor i el seu xut sec el va aconseguir desviar el porter a córner.

La Pobla, mig intimidada per l'ambient que es vivia al municipal, trenava bones jugades, però la nostra defensa impedia qualsevol mena de perill sobre la porteria de Marc, que en la primera part va tenir molt poca feina. Es va arribar al descans amb 0 a 0 al marcador, però amb la sensació que tard o d'hora podia arribar el gol.

A la segona part es va sortir encara més enxufats que en la primera, i de seguida el Montbrió es va posar a atacar. L' Anguera, amb les seves internades per la banda, no parava de generar perill, i en una passada seva de la mort quasi que puja el primer gol al marcador si no arriba a ser que a Rofes se li va quedar la pilota una mica enrera. Poc després, una altra jugada d'atac del CEM va generar que Sales controlés la pilota a la frontal de l'àrea, i quan un jugador li va aconseguir posar la punta i desviar-la, va caure prop d'Òscar Rofes, que està en un moment de màxima plenitud de forma. No s'ho va pensar, i tal com li va caure la pilota als peus la va engaltar convertint-la en una bola de canó que va entrar com una exhalació ajustada al pal. El jove riudecanyenc, que en partits de màxima tensió és quan es creix més, va fer un golàs d'aquells anomenats de traca i mocador. El municipal es va ensorrar, i tothom festejava el gol amb gran alegria. La banda del bar feia furor, i tot el públic no parava d'animar.

Ara tocava vigilar i rematar el partit. I no van passar ni 5 minuts. En un córner en contra, l'Antoni la va treure i la va donar a Rofes, que estava al mig del camp. Aquest, veient la internada de Prats, li va donar en profunditat. El del Quijote, la va controlar, i va frenar, i en un impressionant canvi de ritme es va desfer del seu marcador. Quan ja era dins l'àrea disposat a xutar, va ser objecte d'un clar penal que l'àrbitre no va dubtar en senyalar. Tot i que era expulsió, el col·legiat només va ensenyar targeta groga.

Prats, com ens té acostumats, no va fallar i va fer pujar el 2 a 0 al marcador que donava una gran tranquilitat a l'equip.

Fruit d'això, però, el CEM es va relaxar en excés i va permetre que la Pobla estirés línies. Després d'un rebot en un córner, un dels seus jugadors es va quedar sol dins l'àrea i va poder fer pujar el 2 a 1 al marcador a falta de 10 minuts. Val a dir que els nervis van aflorar, però l'equip va controlar la situació en tot moment, i fins i tot Rudi, i més tard Pedret haurien pogut fer pujar el 3 a 1 al marcador, però el resultat ja no es va moure.

Al finalitzar el partit, els jugadors i els aficionats van exclatar de joia sabent que havien aconseguit un pas importantíssim i decisiu de cara a l'ascens.

Ara queden 90 minuts. 90 minuts a casa d'un Maspujols campió, el millor equip de la categoria i el més regular que ha fet valer la seva superioritat des de la primera jornada de lliga. Serà un partit complicat, jugar contra un equip campió i amb una tendència tan positiva no és fàcil. Però la nostra il·lusió, el nostre treball i sobretot la nostra unió segur que seran una arma molt positiva per aconseguir endur-nos els 3 punts i poguer dir ben alt i ben fort, que hem pujat de categoria.

Esperem la màxima afluència de públic per ajudar-nos a aconseguir l'objectiu i poder cridar tots junts i ben fort: 1,2,3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!

AMB DOS COLLONS!!!

2011-05-16T05:09:00.000-07:00

El Montbrió torna a golejar per segona setmana consecutiva i es consolida com a clar aspirant a l'ascens en un partit on es va poder seguir via twitter. El resultat al camp de l'Almoster i la victòria de la Pobla de Mafumet contra la Pastoreta fan que el partit de la setmana que ve que enfrontarà a CEM i a Pobla al Municipal sigui de caixa o faixa, ja que qui s'emporti la victòria del partit tindrà l'ascens assegurat.

Aquesta setmana tocava guanyar a un camp que en els últims anys només ha fet que donar disgustos al CEM. A més a més, l'objectiu de l'ascens és cada vegada més a prop i no ens podem permetre ni una badada. Així que l'equip va sortir al camp a donar-ho tot. I així va ser, des del primer minut de partit només i va haver un clar dominador del joc, tot i que l'Almoster ens portava molt de perill a pilota aturada. Per sort, al minut 12, després d'una bona passada de Prats, Sales creuava la pilota davant la sortida del porter i feia pujar el 0 a 1 al marcador. Tot i aquest gol, l'Almoster portava molt de perill a l'àrea del CEM amb sacades de banda i pilotes aturades, ja que ho aconseguien rematar tot. Cal destacar, i amb lletres majúscules, la feina de Marc, ja que dissabte va ser un dels autèntics protagonistes, traient fins a 4 mans salvadores que un altre porter no hagués pogut treure. Els davanters de l'Almoster es desesperaven, ja que veien com els seus remats, que la majoria eren molt bons i col·locats, sempre acabaven sent desviats per un home que venia de ser retratat en un barco i el qual tenia molta son. Tot i aquestes circumstàncies, segueix sent un crack sota pals, i està a un pas d'aconseguir convertir-se en el porter menys golejat de tota la categoria.

Gràcies a aquestes parades, l'Almoster no es va créixer. Al minut 37, Antoni veia l'internada de Narcís i li passava en profunditat. Narcís, veient la sortida del porter, va intentar la vaselina però el meta la va aconseguir parar, tot i que el rebot va tornar a anar a peus de Narcís, i aquest cop si, sense deixar-la botar, la va poder fer entrar al fons de la xarxa i fer pujar el 0 a 2 al marcador. Poc després, s'arribava al descans, això si, amb un últim ensurt per cada equip. Primer l'Almoster enviava una pilota al pal en una sacada de córner, i el CEM poc després responia amb una pilota al pal a rematada de Prats.

Els jugadors del CEM no es podien relaxar gens, ja que sabien que aquest camp els havia jugat molt males passades. A més a més, sobre el municipal d'Almoster estava caient una tormenta ben forta i no feia presagiar gaire bon auguri. Per sort, els jugadors van sortir molt concentrats i amb ganes de rematar la feina. Quan corria el minut 13, en una gran centrada de Jordi Anguera, Rofes realitzava una gran rematada de cap que es colava ajustada al pal i feia pujar el 0 a 3 al marcador, cosa que feia tranquil·litzar els verd-i-negres.

Al cap de 5 minuts, però, l'Almoster aconseguia retallar distàncies i fer entrar una mica la por al cos al Montbrió. Però el CEM aquest any no està per bromes, i treballa molt bé. Així doncs, no va permetre que els locals especulessin ni un segon amb que tenien alguna possibilitat i només 6 minuts després, Anguera centrava la pilota a la frontal de l'àrea i Rudi s'avançava al seu marcador, aconseguint controlar la pilota al punt de penal i creuant la pilota davant la sortida del porter. 1 a 4 i ara si, l'Almoster abaixava els braços. Però dissabte hi havia un home extramotivat, que encara no havia donat la seva última paraula. Així que quan corria el minut 42, Òscar Rofes controlava una pilota a 3 quarts de camp, i veient que el porter estava avançat, tranquil·lament executava una fantàstica vaselina que es colava dins la porteria i feia pujar l'1 a 5 al marcador, i definitivament consagrava al jove riudecanyenc com el jugador del partit i segur que la realització del seu millor partit de la temporada.

Poc després xiulet final de l'àrbitre i alegria immensa dels montbrionencs, que veuen com ja només estan a un pas de la glòria. 9 mesos de feina es poden veure consolidats la setmana que ve. Si s'aconsegueix la victòria, ja es podrà dir, de manera definitiva, que el Montbrió haurà aconseguit l'ascens de categoria per segona vegada a la seva història!!! Així, que ara si, ara ja és el moment definitiu, necessitem a tothom, necessitem que tot el poble ens faci costat, si estem tots junts, farem un infern del Municipal per la Pobla de Mafumet, i amb la força de tots plegats, aconseguirem emportar-nos els 3 punts i pujar a 3a catalana!!!!

Vinga Montbrió, tots junts podem!!!! 1, 2, 3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!!

GOLEJADA PER SEGUIR SOMIANT

2011-05-16T04:41:00.000-07:00

El CEM realitza un gran partit davant la seva afició i goleja a un Vilafortuny que fins al minut 35 va oposar força resistència. Les ganes d'agradar a l'afició i la motivació d'aconseguir l'ascens fan del Montbrió un equip amb molta garra i molta ambició, i destrossa un Vilafortuny que va baixar els braços abans de la mitja part.

Després de l'empat a Marina, el CEM rebia un Vilafortuny que a casa seva ens va fer patir i ens va prendre dos punts. L'equip, conscient d'això, no volia que passés el mateix i va sortir molt concentrat per intentar solucionar el partit de seguida. Però, a vegades, tantes ganes de fer les coses bé i ràpid produeixen nervis i tensions, i és el que va passar en els primers minuts. El Montbrió dominava però fallava moltes ocasions, a vegades per falta de concentració. Tot i aquests primers nervis, poc a poc els verd-i-negres van anar agafant les rendes del partit i van començar a controlar la situació. En el minut 35, un clar penal per mans d'un defensa visitant es va convertir en el primer gol de la tarda obra de Prats. Al cap de 3 minuts, l'Antoni, en una gran internada per la banda, realitzava el passe de la mort, que no podia recollir ningú i se n'anava cap a l'altra banda de camp. Allà, Magí la va recollir i va tornar a fer la passada de la mort, i aquest cop si, Prats posava la punta i feia pujar el 2 a 0 al marcador. Les coses es posaven de cara pel CEM.

Al minut 44, Antoni veia l'internada de Prats i li feia una gran passada interior des del propi camp. Prats va córrer la bola tot i que semblava que el porter arribaria molt abans per refusar. Però quina va ser la sorpresa quan al porter li va passar la pilota entre les cames i se la va menjar, cosa que va aprofitar Prats per rematar a porteria buida, i fer pujar el 3er gol al marcador i aconseguir el seu segon hat-trick de la temporada.

A la segona part el CEM no es volia relaxar, i volia augmentar l'avantatge en el marcador. Així va ser com en el minut 60 Rudi agafava una pilota al mig del camp, i anant-se'n del seu marcador posava una bola en profunditat a Òscar Rofes, el qual aprofitava a la perfecció i batia al porter per baix al primer pal. 4 a 0 i el CEM s'agradava. Al cap de 10 minuts, en una sacada de banda treta per Magí, aquest buscava el cap de Guillem al primer pal, el qual va pentinar cap al punt de penal i allí esperava Rudi, que rematant de cap feia pujar la maneta al marcador. Al cap de poc entrava Pop, realitzant el seu millor partit de la temporada. Només 2 minuts després d'entrar, marxava en velocitat del seu marcador i davant la sortida del porter creuava la pilota al primer pal. Quan tothom ja cantava gol, un defensa va aconseguir desviar la bola just un segon abans que la pilota entrés a la xarxa.

Poc després en una bona jugada d'Anguera per la banda, aquest posava la pilota al punt de penal i Pop no va arribar a rematar-la, però al segon pal esperava Sales, molt atent, i feia pujar el definitiu 6 a 0 al marcador.

Després del xiulet final, gran victòria, gran treball i gran afició. Cada vegada queda menys i l'objectiu cada dia està més a prop.

Ara toca preparar el partit d'Almoster, un camp trampa on els últims anys no s'hi ha pogut guanyar mai. Però si ho fem tots junts, segur que ho aconseguirem. 1, 2, 3, Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!

EMPAT IMPORTANTÍSSIM

2011-05-16T04:25:00.000-07:00

El CEM aconsegueix un valuós empat al camp del Marina Cambrils i s'assegura dependre d'ell mateix per aconseguir l'ascens de categoria. Tot i que el partit va ser molt dur i es va haver de treballar molt, els verd-i-negres van aconseguir aguantar l'embestida local i treure un punt importantíssim de Cambrils.

Dissabte era un partit a caixa o faixa, si perdiem, deixàvem de dependre de nosaltres mateixos per aconseguir pujar de categoria, però si empatàvem o guanyàvem ens asseguràvem dependre únicament de nosaltres per aconseguir l'objectiu. I així va ser, l'equip va sortir amb moltes ganes de defensar el treball realitzat durant 9 mesos i de no permetre que el Marina pensés que tenia cap possibilitat.

Però aquell dia el Marina, que jugava amb algun jugador del seu equip superior (tot i les màfies i les patranyes que constantment realitzen i que diuen que no són filial de ningú), va fer un molt bon partit i no deixava que el Montbrió gaudís de la possessió de la pilota, cosa que els va matar quan van anar a Montbrió, ja que es van veure repassats de dalt a baix i el CEM els va donar una lliçó de com es juga humilment a futbol, i no de manera tramposa i xulesca que sovint caracteritza la directiva del Marina.

La qüestió és que el Marina estava ben posicionat, la tocava bé i fruit d'això va venir el primer gol del partit. En una passada buscant l'esquena de la defensa, el seu davanter es va poder escabullir i va creuar la pilota davant la sortida de Marc, fent pujar el 1 a 0 al marcador.

Aquest gol va tocar als jugadors del CEM, que veien com el Marina estava realitzant un partit molt complet i no els deixava jugar còmodament. Poc després, es va arribar al descans amb la sensació que es podia fer més.

A la segona part, el CEM va sortir enxufat a pel partit, ja que sabia que ho havia de donar tot sinó volia deixar escapar l'oportunitat de dependre de si mateix. I així va ser, a la segona part els jugadors del Marina ja no tenien tan controlat el partit i el CEM va anar estirant línies. Poc a poc s'anava apropant a la porteria rival amb passades interiors que els davanters intentaven aprofitar. En una d'aquestes jugades, Magí passava la bola en profunditat a la banda a Rudi i aquest intentava marxar del seu marcador, el qual en última instància aconseguia posar la cama i fer-la rebotar en Rudi, i la pilota sortia per línia de banda. En aquell moment es va produir un canvi, cosa que va fer desconcentrar als jugadors del Marina. Quan l'àrbitre va donar permís per sacar, el lateral del Marina va sacar cap al seu central a la frontal de l'àrea, i quan aquest va intentar controlar, la pilota li va marxar llarga. Allí, molt atent hi havia Rudi el qual va robar la pilota al central i fent una finta va aconseguir donar la pilota a Prats que entrava com una bala dins l'àrea, i quan es disposava a xutar, va ser objecte d'un clar penal. El mateix Prats va xutar la pena màxima i va fer pujar l'empat al marcador.

A partir d'allí el Marina va intentar alguna cosa, però ja no podia i el Montbrió estava molt ben col·locat al terreny de joc. Així que els minuts van anar passant i en el minut 48 l'àrbitre xiulava el final del partit, i el Montbrió rebia la recompensa d'una feina molt ben feta. La pròxima setmana el CEM intentarà continuar amb la feina ben feta en la visita del Vilafortuny al Municipal. Us hi esperem!

EL JOC BRUT NO POT CONTRA EL CEM

2011-04-19T16:30:00.000-07:00

El Montbrió realitza un gran esforç i aconsegueix la victòria en un partit on el que per desgràcia va brillar el joc brutíssim del Vallmoll. Gràcies a aquests 3 punts i a l'empat de la Pastoreta contra el Marina, l'equip es situa segon en solitari amb 2 punts d'avantatge sobre el tercer classificat a falta de 5 jornades pel final de lliga.

Dissabte era una bona oportunitat per demostrar que el nostre equip té ganes de lluitar per l'objectiu de l'ascens. Arribats en aquest punt, ja es pot dir que passi el que passi el CEM lluitarà fins a l'última jornada de lliga per quedar entre les dues places que donen accés a l'ascens de categoria. Conscient d'això, l'equip va sortir a per totes des de bon principi, tot i que davant teniem el Vallmoll, cinquè classificat i amb una ratxa increible de 9 victòries consecutives, havent guanyat a tots els equips de la part alta.

El partit va començar travat, i des de bon principi es va veure que si el Vallmoll està a la part de dalt no és perquè faci un bon joc, sinó per la duresa del seu joc i les seves marranades. El seu extrem dret es devia passar amb el cafè i va sortir tot embogit, donant patades a tort i a dret a tothom que se li posava per davant.

Intentant no entrar al seu joc, el CEM va centrar-se en el partit i en buscar la porteria rival. I poc a poc ho va anar aconseguint. Quan corria el minut 20, en una jugada assajada per la banda, Òscar Rofes va rematar a porteria i un defensa la va poder refusar. El rebot va anar a fora l'àrea, on esperava Joan que va engaltar un increible xut al segon pal que quan tothom ja cantava gol el porter va poder desviar amb la punta dels dits. Això va ser el preàmbul del primer gol del CEM, quan en el minut 29, Prats robava una pilota per la banda a tres quarts de camp i s'internava dins l'àrea, on va fer el denominat passe de la mort i Òscar Rofes, molt intel·ligent i ben situat, la va poder colar al fons de la xarxa i fer pujar el primer gol al marcador. Això donava molts ànims a l'equip, cosa que es va notar els següents minuts, ja que només 5 minuts més tard, Prats va tornar a agafar la pilota a 3 quarts de camp i va aconseguir un gol d'aquells que s'anomenen de traca i mocador. Va robar la pilota, se'n va anar del primer, va fer una carrera cap a la frontal de l'àrea, on se'n va anar de un, de dos i es va plantar sol davant del porter, al qual encara va tenir temps de regatejar-se'l i rematar a porteria buida, fent pujar el segon gol al marcador i fent embogir al públic que s'havia desplaçat al camp. Al cap de pocs minuts, es va arribar al descans.

A la segona part, el Montbrió va sortir disposat a seguir amb la concentracií i el bon joc, ja que sabia que el Valmoll no es rendiria. Però el que no sabia el CEM és que aquest equip no hauria ni de tenir permès jugar. Des de bon principi ja van començar a repartir patades i cops a tort i a dret, sense cap mena de mirament. És el pitjor equip que hem vist jugar aquesta temporada, l'equip més brut i guarro en un terreny de joc. Cops i cops i més cops, sense que l'àrbitre s'atrevís a fer res. Tal va ser la permissivitat del senyor col·legiat, que al final va aconseguir que aquests del Vallmoll es pensessin que allò era la guerra i estigués tot permès, i a conseqüència d'això en un salt de cap, un dels davanters visitants va propinar un cop de colze a l'Arnau, i li va obrir el pòmul, fent-li rajar sang. Tot i això, el senyor àrbitre, amb molt de criteri ell, no va pitar ni falta i va deixar seguir el joc. Per sort, l'Arnau no ha tingut res greu i ja està quasi recuperat. Ànims Arnau!

Apart d'això, l'únic que va passar a la segona part va ser que ni que sembli inversemblant, l'àrbitre va xiular penal a favor del Vallmoll i els visitants van poder retallar distàncies. Val a dir que després d'aquest gol el nostre equip es va tirar enrere i va tenir moments de patiment on els visitants podrien haver empatat. Sortosament, la justícia es va imposar i el CEM va aconseguir aguantar el resultat fins al final del partit, ja que hauria sigut una total injustícia que un equip que es podria dedicar plenament a la lliga de lluita lliure en comptes de la de futbol hagués pres algun punt del municipal.

Ara que el partit ja s'ha acabat, podem dir que va ser un gran resultat, que el nostre equip s'ha situat segon en solitari i que només està a les nostres mans aconseguir l'objectiu pel qual portem lluitant tota la temporada, l'ascens. Donem gràcies a tota l'afició que es va desplaçar al camp i recordem que en això estem tots junts, tots som un equip i tots junts ho aconseguirem.

El pròxim partit és el més important de la temporada, queden 5 finals i la del proper dia 30 és la primera. Juguem contra el Marina Cambrils, 4rt classificat i a dos punts nostres. Si aconseguim la victòria, seria un pas molt important de cara a deixar-los enrere. Així que esperem que es desplaci el màxim nombre d'aficionats i que ens donin la força que necessitarem per guanyar. Som-hi!!!!! 1, 2, 3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!

NO VA PODER SER

2011-04-05T15:44:00.000-07:00

El CEM realitza un bon partit tot i que a la primera part no va fer un bon joc. A la segona l'equip va millorar molt considerablement i va tenir assetjat al Salou quasi tots els 45 minuts, gaudint de nombroses oportunitats que els davanters no van poder aprofitar. Al final, empat a zero que deixa a l'equip en zona d'ascens però amb un sabor agredolç sabedors que s'hauria pogut aconseguir la victòria.

Dissabte passat el CEM s'enfrontava contra el que segurament és l'equip més en forma de la lliga actualment, un Salou que venia de derrotar al 1er, al 2on i al 3er classificat respectivament. Després de la gran victòria aconseguida contra la Pastoreta el dimarts, el Montbrió volia seguir amb la bona ratxa que l'ha fet ocupar les posicions capdavanteres i per fer-ho s'havia de guanyar en un partit on segurament ens trobariem un equip molt fort. I així va ser. El partit va començar amb un Montbrió que volia tenir la pilota i un Salou que estava molt ben posicionat al terreny de joc. Des de bon principi ja es va veure que el joc no era el de dimarts, i ja fos per la forta calor que feia o pel cansament d'haver jugat 3 partits en una sola setmana, l'equip estava espès i li costava generar joc. Darrere s'estava segur, la defensa no patia en excés, però a partir de que s'arribava al mig del camp, els jugadors no acabaven de definir bé les passades i perdien ràpidament la pilota. A més a més, Sales, un jugador molt important per l'equip on la seva velocitat causa molt perill a l'equip rival, estava lesionat i no va poder jugar, cosa que ens va restar una mica de pólvora davant. El CEM ho va intentar tot i que no va gaudir de gaires ocasions. Per part del Salou, només un potent xut de falta que quan ja cantaven gol, Marc va treure una miraculosa mà i la va enviar a córner. Poc després, es va arribar al descans amb la sensació que faltava posar una marxa, que podiem oferir més del que estàvem fent.

A la segona part si, a la segona part va sortir el CEM que estem acostumats a veure, la calor havia baixat i les ganes de fer-ho bé havia augmentat, animats pel centenar d'aficionats que s'havien aplegat al terreny de joc. Els verd-i-negres van sortir a per totes, i ja al minut 5, Prats va centrar una pilota a l'àrea que Rudi va rematar de cap i va sortir a fora per molt poc. Primer avís i ja es veia que el Montbrió volia el partit. Tot i això, el Salou no renunciava a l'atac i en dues perilloses contres a punt va estar de fer-nos endur un ensurt i fer pujar el gol al marcador.
Poc després, en una jugada embarullada dins a l'àrea Rudi va poder tornar a rematar però va tornar a sortir fregant el pal. I és que la pilota no volia entrar, tal com es va demostrar en la jugada següent quan en un gran slalom de Jordi Prats, aquest va rebre la pilota de Rofes i es va plantar al punt de penal, però el seu remat va sortir fluix i el porter va poder aturar sense problemes.

Al cap de poc, va arribar la jugada que hauria pogut cambiar el resultat del partit, quan en una passada de Narcís cap a Rudi, aquest va encarar al defensa dins de l'àrea i quan ja l'havia superat, va rebre la traveta més clara de tota la seva carrera esportiva, d'aquelles que es diuen de llibre, i va caure a terra. L'àrbitre, que segons ens va dir patia una lesió que no el deixava córrer (com s'entèn que piti un partit llavors?), se'l va saltar a la torera i va decidir que no havia passat res, creant una gran indignació a les grades del municipal.

Aquest fet però no va descentrar al Montbrió del seu intent per guanyar el partit, i va seguir tenint ocasions, sense aconseguir que entressin. Una mitja xilena de Rudi que el porter va poder aturar i un remat d'Òscar Rofes que va deixar la pilota morta a l'àrea petita sense que ningú aconseguís rematar van ser les últimes jugades d'un partit que s'hauria pogut guanyar bé, tot i que dissabte era un d'aquells dies que ni que haguessim jugat una tercera part donava la sensació que la pilota no hauria volgut entrar.

Al final però, s'ha de buscar el costat positiu, i és que es va empatar contra un bon equip i que aquest punt ens permet situar-nos en zona d'ascens tot i que amb un partit més que els nostres perseguidors. Aquesta setmana descansem, i esperem agafar forces per encarar les últimes 6 jornades i aconseguir fer-ho el millor possible, però això si, tots junts, jugadors i afició!!!! 1, 2, 3, Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!

GRAN PARTIT, GRAN VICTÒRIA, GRAN EQUIP!!!

2011-03-30T12:13:00.000-07:00

En el que sens dubte va ser el millor partit de la temporada, el CEM aconsegueix una treballadíssima victòria davant del líder, una Pastoreta que tan sols havia cedit 3 derrotes en el campionat de lliga. Els verd-i-negres van jugar un excel·lent partit on van donar la sensació que en cap moment se'ls podia escapar el partit. Tot i jugar davant d'un bon equip, el Montbrió no es va arronsar i va ser molt millor que el rival. Amb aquesta victòria, l'equip aconsegueix situar-se a tan sols un punt dels llocs d'ascens a 3a catalana.

Aquest passat dimarts, el Montbrió jugava el que era sens dubte el partit de la temporada, un partit d'aquells que s'anomenen de caixa o faixa, en el que una victòria el deixava en molt bona situació i una derrota el deixava quasi fora de la lluita per les places d'ascens. Només arribar als vestuaris, ja es notava en l'ambient que a cal CEM era un dia gran, un dia d'aquells especials, emotius, on les forces surten soles, on les energies no s'acaben mai. L'equip tenia l'oportunitat de viure un gran partit, de disfrutar-lo i fer vibrar a la gent, i això els jugadors no ho volien deixar escapar.

Tot i jugar contra el líder, sabíem que aquell camp a ells els feia respecte, sabien de la trajectòria del nostre equip, i sabien que venien a jugar contra un molt bon equip. I nosaltres no desaprofitariem l'oportunitat de demostrar que ni que no s'acabi aconseguint l'ascens, hem treballat molt bé, sabem jugar bé a futbol i podem guanyar a qualsevol. I ahir era el dia per demostrar-ho.

Com el que ja s'ha convertit en un costum aquesta temporada, l'afició no va fallar i només sortir al terreny de joc les grades estaven plenes, i des del primer minut ja vam notar l'empenta del públic, aquella empenta que quan ens falta l'aire, ens ajuda a recuperar-lo i a treure forces d'on no n'hi ha.

El partit va començar amb un gran respecte per part dels dos equips, on es mesuraven les forces amb joc al mig del camp. Ben aviat es va començar a veure que era el Montbrió qui tenia més ímpetu i arribada, tot i que la Pastoreta tenia més la pilota. Ben aviat, al minut 10, el CEM va tenir la seva primera opció clara en una centrada de Sales que Rudi va rematar a fora per poc. Al cap de 10 minuts, els papers es van intercanviar i el jove de cals Galceran va donar una pilota en profunditat a Sales, el qual va iniciar un magnífic slalom on ningú el va poder parar i va batre al porter amb un bon xut al primer pal. Les coses es posaven de cara pel CEM, que veia com estava dominant al líder de la categoria.

Aquest gol omplia de moral als verd-i-negres, que van continuar jugant molt bé al futbol. No acabaria mai aquestes línies si hagués d'anomenar el magnífic partit que van fer cadascun dels homes de Joan Enric. A la porteria un Marc que de continuar així acabarà sent el porter menys golejat de la categoria, on cada partit juga millor que l'anterior. La defensa era una autèntica muralla a l'hora de defensar, i una autèntica meravella a l'hora de tenir la pilota. Ahir es va tocar com mai, del Magí, (una autèntica bèstia física que tot ho fa bé) a l'Antoni, (el segon capità és un líder per l'equip, tot ell és pundonor i això ho contagia a tothom) d'aquest al Domènech,(una roca defensiva que controla els atacs visitants de forma magnífica, un dels homes clau de la força defensiva de l'equip) pilota cap a l'Arnau,(un home que està cridat a ser el futur del CEM, un dels pilars fonamentals d'aquest equip i que serà el líder de la defensa) i si no es veia clar, aquest la tornava a Domènech i a tornar a començar. Una autèntica tortura pels visitants, que veien com no podien robar la pilota. Si alguna cosa fallava en la defensa, apareixia el Guillem, immens en tasques defensives, un autèntic Busquets pel Montbrió tan a l'hora de recuperar la pilota com a l'hora de jugar-la. El seu company de guàrdia era el Joan, que partit rere partit va creixent, sense saber ben bé on arribarà el seu límit. Parar, tocar, girar, regatejar, tot ho fa bé, domina els tempos del partit i amb una visió immensa de joc controla el partit a la perfecció. Davant d'ell, no cal dir-ho, un magnífic Prats que cada pilota que toca genera perill, els equips han de posar dos homes per poder parar-lo i fins i tot tres. Ahir una altra vegada va portar perill en cada jugada, obrint a bandes on un Narcís que sembla que hagi trobat la font de l'eterna joventut, corria la banda amunt i avall, controlant pilotes, donant-les i generant perill, on en una centrada al segon pal va rematar-la amb l'esquerra i va estar a punt de fer pujar un altre gol al marcador. Per l'altra banda un incombustible Sales, on si té camp per córrer, cap defensa pot arribar a parar-lo, com ja va demostrar en el seu gol. I en punta un Rudi que sembla que després de la seva davallada, va millorant partit a partit.

Tot això va fer que la Pastoreta no tingués res a fer i només pogués disposar d'una ocasió a pilota aturada on en una centrada al segon pal un dels seus extrems va rematar alt per molt poc. Es va arribar al descans amb la sensació que estàvem dominant el partit, però encara quedaven uns molt llargs 45 minuts.

En la segona part, el CEM va sortir igual de fort que en la primera, sabedor que si es baixava una marxa, la Pastoreta no ho desaprofitaria i tiraria per terra tota la feina feta fins llavors. Les jugades es van anar succeint i el joc era un calc de la primera part, el Montbrió tocant i tocant, creant perill, i la Pastoreta, sense ser menys, ja que s'ha de dir que és un magnífic equip, cada vegada amb més presses per aconseguir empatar.

Quan corria el minut 15 d'aquesta segona part, l'àrbitre va xiular una falta a uns 5 metres de la frontal que Prats es va encarregar de xutar. Ho va fer amb un xut fort i ras, el qual va tocar en un defensa i va despistar el porter, que es va estirar i va refusar la pilota com va poder, deixant-la morta a l'àrea petita. Rudi, molt atent, va ser el primer d'arribar a aquesta pilota i la va enfonsar dins a la xarxa, fent pujar el 2 a 0 al marcador i sentenciant una miqueta més el partit. Aquest gol encara donava més aire al Montbrió, que tot i això sabia que encara quedava una llarga mitja hora per jugar.

La Pastoreta ho intentava però sense que la nostra defensa els deixés generar gens de perill. Tan és així, que es va estar més a prop d'aconseguir el 3 a 0 que el 2 a 1, ja que en un córner tret per Joan, la pilota va quedar morta a la frontal de l'àrea i Prats la va engaltar amb l'exterior i va anar a parar al travesser. A més a més, hi havia un home a les files del CEM, l'Arnau, sens dubte el millor jugador del partit, que no se li acabaven les energies i als minuts finals va fer dues pujades impressionants a la contra on es va emportar la pilota d'entre fins a 5 jugadors i per molt poc no va aconseguir fer pujar un altre gol al marcador. Poc a poc els minuts anaven passant i la victòria cada cop era més a prop. Quan quedaven 20 minuts pel final, Joan Enric va fer entrar homes de refresc per que poguessin rematar la feina, i tan Pedret, Anguera, Mas, Pop i Sabaté ho van complir a la perfecció, no deixant que la Pastoreta s'ho pogués creure ni un moment.

Al minut 49, xiulet final i gran celebració per part del CEM, sabent que segurament és la victòria més important de la temporada.

S'ha de dir també, que tan la Pastoreta, com l'àrbitre van ajudar a que es visqués un gran partit, veient-se grans jugades, un partit molt net i de molta qualitat, on fins i tot l'àrbitre va qualificar de categoria superior.

Ara toca seguir, no val a parar ni a confiar-se, no s'ha fet res encara, aquest dissabte ens visita el Salou, un equip que porta una segona volta espectacular on tan sols ha perdut un partit i que ha aconseguit derrotar a equips tan forts com la Pastoreta, el Duesaigües o el Marina.

Amb l'ajuda de tots però, jugadors i afició, segur que els podem derrotar. Ara si, ara més que mai, ara no val a badar, ara, i només ara:

TOTS JUNTS HO ACONSEGUIREM!!! 1!!!!! 2!!!!!! 3!!!!! MONTBRIÓ!!!!! MONTBRIÓ!!!!! MONTBRIÓ!!!!!

LA DURESA FRENA AL MONTBRIÓ

2011-03-30T11:11:00.000-07:00

En un partit gris del CEM, l'equip no aconsegueix passar de l'empat a 1 al camp de l'etern rival, un Montroig que va sortir més motivat i amb més ganes que els verd-i-negres i que es va avançar en el marcador a meitats de la primera part. Tot i que a la segona part el Montbrió va millorar i va marcar de seguida, no es va poder passar de l'empat deixant-se dos punts molt importants pel camí.

Dissabte passat tornava a ser dia de clàssic, un partit on els jugadors dels dos equips no necessiten motivacions extres ni sermons ni estratègies, el sol fet de jugar contra l'equip del poble veí ja és prou alicient com per donar-ho tot al terreny de joc. Tot i això, els objectius dels dos equips eren molt diferents. El Montbrió necessitava la victòria per seguir lluitant per les posicions capdavanteres de la classificació, i el Montroig, sense poder fer res ja en aquesta lliga, volia la victòria per salvar mínimament la temporada i per l'orgull de guanyar al CEM i de pas fer-li la guitza en el seu intent d'atrapar als primers classificats, a més del fet que dels últims 5 clàssics tot havien sigut derrotes per ells, entre elles alguna de dolorosa com l' 1 a 6 de fa dues temporades.

Tots aquests factors van fer que a l'iniciar el partit fos l'equip local el que sortís amb més ganes, amb més ímpetu i amb més força. El Montbrió la intentava tocar, però es trobava amb un Montroig molt motivat, defensiu i ben situat al terreny de joc que tallava tots els intents de joc del verd-i-negres, a vegades amb excessiva duresa. Però el CEM no es rendiria tan fàcilment i així va ser com van començar a arribar les jugades de perill, amb la jugada més clara de la primera part, on Òscar Rofes va poder rematar de cap a l'àrea petita però el porter va poder desviar in extremis. El jove de Riudecanyes al cap de poc es va haver de retirar per un cop molt fort que va rebre en aquesta mateixa jugada. Des d'aquí li desitgem que es recuperi aviat. Just a la jugada següent, en una pilota embolicada dins de l'àrea, el davanter del Montroig va aconseguir controlar-la dins l'àrea i batre a Marc, fent pujar l' 1 a 0 al marcador i fent embogir a tot l'equip, que no s'ho acabaven de creure. Res més va poder fer el CEM en aquesta primera part i es va arribar al descans amb aquest marcador. Molt havien de canviar les coses si es volia treure alguna cosa positiva d'aquell camp.

A la segona part el CEM va sortir disposat a donar-ho tot per capgirar el marcador, sabent que el Montroig augmentaria la duresa i es defensaria amb ungles i dents. Per sort, als 3 minuts de la segona part, en una jugada impressionant digne de primera divisió, Prats va fer una passada inimaginable de cullera a Narcís, que aquest va veure a la perfecció, i sense deixar que botés la va empalmar de forma espectacular desde la frontal de l'àrea i va sorprendre a tothom foradant la xarxa i fent pujar l'empat al marcador. Semblava que havent marcat tan aviat es podria aconseguir remontar el resultat, però a partir de llavors el CEM es va encallar amb la defensa tancada del Montroig i no podia crear perill amb claredat. A més a més, a partir de llavors van començar a aparèixer les males arts dels jugadors locals que van començar a repartir a tort i a dret, sabent que per joc no podien fer res. Tan dur va ser el seu joc, que van acabar amb dos homes expulsats, i amb més que podrien haver-hi acabat. El Montbrió va seguir-ho intentant amb totes les seves forces, i per molt poc no ho aconsegueix quan en una molt bona jugada del Narcís per la banda aquest la va centrar i la pilota va arribar al punt de penal on hi havia Rudi, el qual a l'intentar rematar la pilota de planxa incomprensiblement no la va tocar bé i el porter la va poder capturar sense problemes. Sense temps de res més, el partit va acabar i el CEM es deixava dos punts molt valuosos en aquell camp, tot i que tal com van anar les coses, un punt ja és prou important, un punt que a final de temporada pot ser molt decisiu.

Aquest dimarts l'equip té el que sens dubte és el partit més important de tota la temporada, el que es va aplaçar contra la Pastoreta, equip que actualment ocupa la primera posició. Amb la derrota que va patir aquest dissabte, el Montbrió té l'oportunitat de posar-se a tan sols un punt de les places d'ascens. Això si, necessitem el suport de tota l'afició i de tothom, ja que només units és com ho aconseguirem. 1, 2, 3 Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!!

CAP PARTIT SERÀ FÀCIL!!

2011-03-24T10:34:00.000-07:00

El CEM es posa el mono de treball per aconseguir una victòria molt treballada al camp del Vimbodí. Tot i que la classificació del Vimbodí diu que ocupa la última posició, no va posar les coses gens fàcils als homes de Joan Enric.

Després de dues setmanes sense lliga (Carnaval i partit suspès per la pluja contra La Pastoreta), el CEM tornava a la competició de la lliga. I ho feia desplaçant-se al camp del Vimbodí, que ocupa la última posició de la classificació. Tot i això, sabíem de sobres que el partit no seria pas un regal. I així va ser!

El partit es va presentar amb un sol molt radiant i molt bon ambient en terres de la Conca de Barberà. Ja al principi, tot el cos tècnic, amb el President al cap, va poder observar com el Vimbodí té més bones tècniques per aplanar el camp (quan va arribar l’equip encara l’estaven aplanant i per marcar).

El partit va començar amb la tònica que va durar tot el partit, un Montbrió que volia marcar gols però no finalitzava i a més no tenia la intensitat de costum. I això començava a preocupar als jugadors verd-i-negres, que veien com el Vimbodí s'acostava cada vegada amb més perill a la porteria defensada per Marc, fins que en una jugada on el Montbrió no va saber refusar la pilota, els davanters locals van poder triangular plantant-se davant de porteria i fent pujar l'1 a 0 al marcador. Primera ocasió, primer gol, però val a dir que vist el que s'estava veient, no estranyava a ningú que s'haguessin avançat al marcador. El CEM havia tingut ocasions si, Sales, Rudi, Guillem, Prats... però ningú havia aconseguit inaugurar el marcador. Va haver de ser en l'últim minut de la primera part, i un home que no ens té acostumats a veure'l fer gaires gols, tot i que aquest any està batent records, el que va fer pujar l'empat al marcador.

En una falta a la frontal de l'àrea provocada per Joan, ell mateix es va encarregar de xutar-la, i de la mateixa manera que ho havia fet el dia anterior a l'entrenament, la va clavar per tot l'esquadra sense que el porter pogués fer res. Al cap de 30 segons, es va arribar a la mitja part amb la sensació d'estar fent un dels pitjors partits de la temporada.

En la segona part el CEM va sortir disposat a millorar la imatge i a sentenciar el partit, i molt aviat ho va aconseguir. En una pilota robada per Prats, aquest va fer una passada en profunditat a Pedret el qual va definir a la perfecció i va fer pujar el segon gol al marcador. Pocs minuts després, Rudi rebia una passada de Prats i la donava en profunditat per Sales, el qual se'n va anar per velocitat i va definir pel primer pal fent pujar el 3er gol al marcador i el que semblava el gol de la tranquilitat. Però el Montbrió es va relaxar i en uan jugada embolicada dins l'àrea, el Vimbodí aconseguia retallar distàncies. Aquest gol semblava que podia fer posar nerviosos als jugadors verd-i-negres, però Narcís, en una gran jugada, va marxar per la banda i veient el porter avançat va soprendre a propis i estranys fent una gran vaselina que va entrar de manera preciosa i aconseguia tornar a posar les coses al seu lloc. A partir d’aquí, el CEM es va defensar la mar de bé i el marcador no es va moure més.

Així doncs, victòria 2 a 4 a favor del Montbrió. Aquesta setmana toca preparar el derbi de dissabte: Montroig – Montbrió, que es disputarà al camp del rival dissabte a les 4 de la tarda. Des d'aquí fem una crida a l’afició per tal que vinguin a Montroig, a animar al Montbrió, i que entre tots fem que seguim amb aquesta molt bona dinàmica que porta el nostre equip. A més a més, amb la derrota del Duesaigües aquesta setmana, hem aconseguit col·locar-nos tercers!

També volem recordar que el dimarts que ve, dia 29 de març, res juga el partit contra La Pastoreta. És un dels partits més importants de tot l'any, i més que mai, necessitem tota l'afició per tal que sigui un jugador més.

Ara ens venen tres partits molt importants, on segurament ens juguem agafar el tren de l’ascens o de quedar-nos. Així que animar, un cop més (tot i que últimament no cal perquè la gent i els aficionats responen de forma espectacular, impressionant i màgica) a que tots anem junts cap a noves victòries del CEM! A animar i endavant!

Un, dos, tres ... MONTBRIÓ, MONTBRIÓ, MONTBRIÓ!!!

EMPAT IMPORTANT

2011-03-02T10:25:00.000-08:00

Empat molt important a 0, el del passat dissabte del CEM davant del Duesaigües, que d'aquesta manera segueix a les posicions davanteres de la classificació i aconsegueix el gol average contra el Duesaigües. Un dels partits més intensos de tota la temporada

El dissabte passat, els homes de Joan Enric es desplaçaven a un dels camps més difícils de la categoria, a Duesaigües, on només un equip ha aconseguit emportar-se la victòria.

El CEM es desplaçava amb la intenció de realitzar un partit seriós i complert. I així va ser. Durant la setmana, es va parlar molt de la importància del partit i de la importància de seguir amb aquesta dinàmica positiva dins de l'equip, cosa que l'ha fet estar en una bona posició en la classificació.

El partit va ser molt igualat i amb molt poques ocasions de gol. Tot i això, qui va intentar jugar la pilota i controlar el partit va ser el CEM, que amb un molt bon treball defensiu i del mig camp, va voler portar la iniciativa del matx. Tot i això, no es podien descuidar de les contres que realitzava el Duesaigües, molt perilloses degut a que tenen grans individualitats davant.

En la primera part, el respecte entre els dos equips, va marcar el ritme del joc. No van haver gaires ocasions de gol. Per part del Duesaigües només hi va haver una ocasió, ja en el minut 40, que Marc va desviar a córner. Tret d'això, no hi van haver més ocasions. En la segona part, i amb un públic impressionant (una gran mobilització per part dels seguidors del Montbrió -encapçalats per un Narcís que va pujar fins a Duesaigües caminant), el Montbrió va intentar estirar les línies i aconseguir la victòria. Salas va tenir una clara ocasió per la banda, que el porter del Duesaigües va desviar a córner. En la següent jugada i en un contraatac, el Duesaigües va enviar una pilota al travesser. Però les ocasions del Duesaigües s'esfumaven degut al gran partit de la defensa del CEM, encapçalats per un gran Arnau, que va fer el millor partit de la temporada. Ja gairebé a les acaballes del partit, Jordi Anguera va tenir una clara ocasió (que recordava la de Porrera que va servir per emportar-se la victòria), però aquest cop la pilota va sortir a fora, fregant el pal esquerra de la porteria del Duesaigües.

Així doncs, es va acabar el partit amb empat a 0. Destacar el partit molt seriós per part dels dos equips, un partit que definia el Jordi Prats, com un partit d'una divisió superior. Al final, al vestuari, tothom treia pit del gran esforç i del gran partit que es va fer!

Cal fer menció especial a l'afició que es va desplaçar al camp de Duesaigües, que tot i sent un dissabte a les cinc de la tarda, amb el vent i el fred que es preveia, la gent va respondre més bé que mai, i els jugadors del CEM es van sentir com en el municipal!! Un deu per l'afició, un deu pels timbals, per les bubuceles i pels crits d'ànims cap a l'equip!.

Seguirem treballant perquè segueixi el bon ambient i els bons resultats de l'equip. Aquesta propera setmana no hi ha partit degut al Carnaval, i l'altre arriba el líder de la categoria, La Pastoreta, al municipal el dissabte a les 4 de la tarda. S'ha de seguir animant i des del CEM es fa una crida a tots que vinguin a animar a l'equip.

1, 2 3, Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!

VICTÒRIA DE LES QUE FAN AFICIÓ!!

2011-02-21T17:21:00.000-08:00

Celebració d'un dels gols que donava l'avantatge al marcador fent pinya amb l'afició

El CEM s'emporta la victòria en un dels partits més durs de la temporada per 4 gols a 2, en una segona part d'autèntica locura on es van veure els 6 gols del partit. L'equip va veure com en dues ocasions el rival aconseguia igualar el marcador, però el gran treball realitzat pels jugadors sumat al recolzament incondicional de l'afició van fer que els verd-i-negres mai es rendissin i aconseguissin emportar-se els 3 punts en un partit molt emocionant i situar-se a la 3era plaça de la classificació.

El de dissabte es presentava com un partit important per les aspiracions de l'equip per mantenir-se a les zones capdavanteres de la classificació, ja que els equips de dalt s'enfrontaven entre ells i l'Espluga portava una molt bona ratxa que l'havien situat a la 6ena plaça. L'equip, mermat per lesions i sancions, es presentava al partit amb només 14 efectius, però molt conscienciats que s'havia de fer un bon partit.

El matx va començar amb els dos equips respectant-se i mesurant les forces, amb un joc de mig del camp on no s'aconseguien generar masses ocasions. Tot i això, el primer d'avisar va ser l'equip visitant, on en una ràpida contra es van plantar sols davant Marc, que en una altra esplèndida demostració va aconseguir desviat el xut del davanter que ja es colava dins la porteria. Pocs minuts més tard va ser el CEM el que va avisar, en un xut de Rudi que va sortir a fora per poc. Les ocasions anaven arribant, i Òscar Rofes, Aragonès i Joan van estar a punt d'inaugurar el marcador en diferents remats a pilota parada, però no va ser possible i es va arribar al descans amb empat a 0 al marcador. El Montbrió sabia que no s'estava jugant del tot bé i que el joc havia de millorar, i així va ser només començar la segona part.

Tot i això, no va ser fins al minut 20 que va arribar el primer gol. En una jugada d'estratègia per la banda, Magí va donar la pilota a Rudi, el qual va centrar dins a l'àrea. Quan el porter anava a refusar, aquest no es va entendre amb el seu defensa i els dos van xocar, cosa que va fer que la pilota quedés botant al punt de penal i allí la va caçar Prats, que no perdona, i amb un gran remat de cap va fer pujar el primer gol al marcador i va fer embogir el municipal, que es va fondre en una meravellosa pinya al sector de la grada jove.

Però poc dura l'alegria a casa del pobre diuen, i només 5 minuts més tard, en una bona jugada de la davantera rival, van aconseguir fer pujar l'empat del marcador en una passada de la mort. Aquest gol però no va fer defallir als locals, que només sacar de mig camp, Prats va donar la pilota en profunditat a Òscar Rofes i quan aquest anava a encarar el porter va ser objecte d'un clar penal. Prats va ser l'encarregat de llançar-lo, però en contra del que ens té acostumats, aquesta vegada el va fallar ja que el porter li va encertar les intencions. Les coses es complicaven pels de casa, i era difícil ser optimistes.

Però si una cosa té aquest equip d'enguany, és que no es rendeix, que no perd mai l'esperança, i així va ser com en el minut 35, en una pilota per la banda, Òscar Rofes (un dels protagonistes del partit), va aconseguir robar-la al defensor i fer la passada de la mort a Rudi que esperava al punt de penal, i davant la sortida del porter, aquest la va aconseguir creuar i fer pujar el 2 a 1 al marcador. Semblava que les coses tornaven al seu lloc i que la victòria es tornava a encarrilar, almenys això semblava fins que en el minut 43 en un ràpid contraatac dels visitants el seu davanter es treia de la butxaca un potentíssim xut que es colava quasi per l'esquadra de la porteria local sense que Marc pogués fer res per aturar-lo.

Ara si que semblava que les coses es complicaven molt pels de casa, que fins i tot van veure perillar l'empat quan en una altra contra dels visitants es quedaven sols davant del porter, però aquesta vegada si, Marc per enèssima vegada salvava els mobles pels verd-i-negres, que només un minut més tard, en una jugada plena de combinacions, l'Arnau començava una jugada on va cedir la pilota per l'Antoni, aquest la va donar a Joan, que la va obrir per Prats. Aquest, veient a Rudi a la frontal de l'àrea li va cedir, i el jove montbrionenc la va controlar i va aconseguir fer una passada a l'espai per Òscar Rofes, que molt intel·ligent se'n va anar per velocitat i amb la puntera del peu creuava la pilota i la feia entrar al fons de la xarxa. Aquest gol, al minut 48, va fer embogir a tot el municipal, on tots, jugadors i aficionats van anar a córrer al córner on hi havia Òscar Rofes celebrant-ho i es van fondre en una gran abraçada plena d'eufòria.

Ara si, semblava que ja no es podia escapar més la victòria, tot i que quedaven uns quants minuts de patiment, ja que l'àrbitre va decidir allargar fins a 10 minuts el temps reglamentari. Els homes de Joan Enric estaven molt concentrats, i Pop, que acabava de sortir, tallava qualsevol pilota que pogués generar perill.

Tots estaven molt nerviosos, no podia ser que ens tornessin a empatar per 3a vegada, i quan els cors anaven més ràpid va arribar la jugada que va fer tranquilitzar el municipal. En el minut 52, Prats va agafar la pilota a 3 quarts de camp i la va aguantar, fins que va veure que un jove extrem esquerrà que feia temps que no se'l veia es desmarcava. En una gran passada interior, aquest la va donar i Pau, amb tota la sang freda del món, la va creuar amb la seva esquerra d'or i va fer pujar el definitiu 4 a 2 al marcador. L'afició es va rendir als seus peus i va començar a corejar el seu nom. Ara si que la victòria no es podia escapar.

Al cap de dos minuts, l'àrbitre xiulava el final en un dels partits més èpics dels que s'han vist fins ara, on la pluja, l'emoció dels gols i els tambors i les vuvuzeles dels aficionats van fer tenir els nervis a flor de pell. Al final, gran victòria, 3 punts i s'aconseguia situar-se 3ers a la classificació.

L'endemà del partit, el CEM va fer una calçotada on es va notar el bon ambient i la unió que existeix al vestuari, element indispensable per què les coses continuin anant igual de bé com fins ara. No ens cansarem de dir però l'orgull que representa veure les grades plenes d'aficionats que venen a apoiar l'equip i que no defalleixen en cap moment. Sou el 50% d'aquest equip!!! Ara ja toca pensar en el Duesaigües, un camp molt difícil on només un equip ha estat capaç de guanyar-hi. Us hi esperem a tots, ara si, ara és el moment, ara més que mai, i tots junts, 1, 2, 3, Montbrió, Montbrió, Montbrió!!!!!!